Potser una de les actuacions amb més envergadura de mitjans i actors de les 30 d’aquesta XXVI Mostra de Teatre d’Alcoi, i dels últims anys, ha sigut aquest ‘Marat/Sade’ representat pel grup sevillà Atalaya amb col·laboració en aquesta ocasió amb el Festival Grec de Barcelona.

Escenografia espectacular amb constant moviments de teles, llums i peces de l’escenari, treball d’actors esplèndid, amb deu persones damunt l’escenari per moments, el vestuari, la música, la direcció, la trama... tot amb una envergadura de teatre amb majúscules.

L’obra ‘Marat/Sade’ de Peter Weiss és una de les clàssiques del teatre. Escrita en 1964 ha tingut nombroses versions i és que hui, més de 60 anys després, el text segueix tenint completa vigència. El que conta que va passar a 1793, just després de la Revolució Francesa, es pot equiparar en molts aspectes a l’actualitat.

Bertold Bretch, Artaud i Meyerhold són les tres principals influències en les produccions d’Atalaya, amb direcció, adaptació i disseny de l’escenografia i llums de Ricardo Iniesta i amb Jerónimo Arenal i Manuel Asensio interpretant els principals personatges. La companyia ha actuat a 35 països diferents en els últims anys.

És una obra de teatre dins del teatre amb un director que para l’acció quan no veu alguna cosa que li agrada entre malalts del manicomi de Charenton que interpreten als personatges de la Revolució Francesa, amb dos en concret, el Marqués de Sade, com a símbol de l’individualisme front a Jean Paul Marat, un dels ideòlegs i líders de la col·lectivitat, del poble. No falten la corrupció política, la lluita de classes, el patiment econòmic del poble, els complots i fins i tot un assassinat final.

En La Mostra s'han pogut veure abans onze obres per a tota la família com 'Pinoxxio', 'Bítels per a bebés', 'El petit piano', 'Vincles', 'Fràgil', 'Combinat de Circ', 'El oro de Jeremías', 'Náufragos', 'Screen Man', 'Cubs' i 'Txatarra' la dramàtica 'Ligeros de equipaje', la musical 'Clandestino', monòleg de Juanjo Artero 'El milagro de la Tierra', històrica-dramàtica 'Pinedas tejen lirios', l'autocrítica 'La más fuerte' i la dansa de 'Medea', la tragicomèdia 'El último viaje de Cary Grant', les músiques i l'humor de 'De todas las bellas, las más bellotas' i la divertidament terrorífica 'Rèquiem'.