Primer de tot vull felicitar als membres de la Corporació del nostre Ajuntament per organitzar en el Teatre Calderón, la 'FESTA DEL 9 D’OCTUBRE', en la que la Societat Unió Musical d’Alcoi ens ha obsequiat amb un atractiu concert, arrodonit amb la 'Lectura del Manifest' i el lliurament dels 'Premis 9 d’octubre'.

Com cal, és en aquesta data del 9 d’octubre de l’any 1238 quan rememorem la rendició del rei de València Abu Yumail Zayyan, al rei d’Aragó Jaume I, i destacar que aquesta conquesta és la que dóna pas a les nostres arrels comunes de costums i de llengua. Hui també celebrem el dia dels enamorats o Mocaorà de sant Dionís, en la qual s’acostuma regalar a la persona estimada, un mocador de seda ple del dolços de massapà cru reproduint les fruites i hortalisses de l’horta de València, envoltades de dues figures més grans de massapà cuit (la piuleta i el tronador).

Aquesta celebració és originària de la ciutat de València i dels pobles propers, no obstant, d’un temps ençà, aquest costum cada vegada més, s’estén per tot el nostre país. La llegenda explica que a l’entrada del rei Jaume I a la ciutat de València, els seus habitants van oferir a la Reina Violant d’Hongria, com ofrena, senyal d’amor i també de vassallatge, en un plat de ceràmica i dins d’un mocador de seda, les fruites i verdures de l’horta valenciana.

Després d’aquest trosset d’història i de llegenda, ara és el moment de parlar de música.

La música que sentim en 'Lo Cant del Valenciá' pasdoble de Pedro Sosa López, està molt arrelada en la nostra terra, en la que vull destacar una melodia popular valenciana, com també una 'cita melòdica' de l’Himne de la Comunitat, però sobre tot, la carícia interpretativa que ens ha donat l’emotiu solo de bombardí, que posteriorment la toquen tots els músics amb el contrapunt de saxos i bombardí. Vull afegir la llegenda que figura en la sua partitura “En les hortes, en les eres, en les festes bullangueres, en la montanya i el plá, les albades plahenteres són 'Lo Cant del Valenciá'.

La suite 'Cançons de Mare' del compositor de Cullera, Rafael Talens Pello, em recorda a la meua mare quan ens cantava a la meua germana i a mi aquestes melodies quan érem xicotets, ella era de Benipeixcar, població pròxima a Cullera. Moltes gràcies a l’autor per aquesta herència musical!.

 'De ponent, ni gent ni vent'

Amb la desfeta d’Almansa el 25 d’abril de 1707, la celebració que commemorava l’entrada del rei Jaume I a València, va ser proscrita pel 'Decret de Nova Planta'. No obstant, la festa de sant Dionís va continuar celebrant-se d’una forma més o menys consentida.

Al igual que en la vila d’Alcoi, quan en els últims mesos de 1707 els seus habitants assetjats, van patir diversos bombardeigs en els que la fam i les malalties els van castigar sense pietat, per finalment el dia 9 de gener de 1708 rendir-se a les tropes borbòniques, i com a conseqüència, aquest exèrcit va saquejar i confiscar bens exigint un valuós botí per dret de conquesta a tots els alcoians, la germana ciutat de Xàtiva, a més de totes aquestes humiliacions (inclosa la prohibició en d’expressar-nos en la nostra llengua), va ser totalment arrasada pel foc (a excepció d’algunes esglésies i convents i les propietats dels partidaris borbònics).

El setge a la població va començar poc dies desprès de la desfeta d’Almansa, amb diversos assalts a la ciutat, a la ciutadella i al castell, per finalment el dia 6 de juny les tropes d’Asfeld apoderar-se de la ciutat i començar dies desprès a incendiar-la i destruir-la. Afegir tristament que aquest holocaust entra dins de la més absurda crueltat i vexació a tot un poble, que fins i tot el seu nom històric, va ser substituït per el de 'San Felipe'.

El duc de Berwick (general en cap borbònic en la batalla d’Almansa), cita. “Mai no s’ha vist una obstinació com la del Xàtiva, he ordenat a Asfeld que la destruïsca tota, perquè servisca d’exemple i que tots els seus habitants siguen deportats a La Manxa.

Xàtiva, 1707 'La Ciutat Abatuda' composició de David Penades Fasanar.

Els paràgrafs anteriorment descrits, ens serveixen per concentrar en els tres moviments d’aquesta obra, (1r. Assalt a la ciutat, 2n. La resistència i el 3r. Incendi i destrucció de la ciutat), unes característiques comuns: Donar a conèixer a traves de la música uns dramàtics i horrorosos fets històrics que van ocórrer i que van patir els xativins, i com he dit adés, perfectament definits en cada moviment, en el que el tema principal (símbol de la població de Xàtiva), es repeteix diverses vegades, finalment són en les últimes notes de l’obra, quan endevinem una il·lusió i una esperança en el renàixer de tot un poble.

Si fins ara hem parlat de tres obres d’autors valencians, la següent obra “Units” (Concert per a Dolçaina i Banda), és del compositor Bene Ripoll Belda, membre de la Unió Musical d’Alcoi i del Castell Vermell d’Ibi. Com el seu títol indica, aquesta obra composta en 1999, esta dedicada (com ell cita) als músics, amics i família de la UMDA, i en ella trobem una genuïna i genial interpretació de l’autor com a solista, completat amb la germanor i l’esperit musical que sempre ha “Unit” als músics d’aquesta banda de música.

Com no podia faltar en una celebració com aquesta, la rapsòdia dels balls a la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí “Muixerangues al Cel” de Juan Carlos Sempere Bomboi, tanca la part musical d’aquest concert amb unes melodies tradicionals i populars de la nostra terra en les que inclou la majestuosa i expressiva 'muixeranga'.

Vull expressar la meua estima per escollir aquest repertori i per la extraordinària interpretació de tots els músics sota la direcció de Gaspar Nadal Maronda.

Si fins ara hem parlat de la part musical, ara és el moment de parlar dels Premis 9 d’Octubre.

En 'sentir' el manifest escrit per Jordi Raül Verdú Pons, he recordat la meua infància en el barri de la Verge Maria on tots els veïns parlàvem el valencià. Destacar que aquest manifest, està escrit com un tendre missatge infantil i en el qual ens mostra el camí que tenim que continuar fent per mantindré encesa aquesta flama de llengua i de poble.

L’alcalde, Antonio Francés Pérez ha entregat als familiars del nostre poeta i músic de la Música Nova, Joan Valls i Jordà a títol pòstum el 'Premi 9 d’octubre' per tota la seua llavor en pro de la nostra cultura. Així mateix s’ha lliurat el 'Premi 9 d’octubre' a totes les Associacions de Veïns pel seu 40 aniversari, i que ha sigut recollit pels seus respectius representants. Jordi Miró Belda, ha posat l’accent en la importància veïnal d’aquests col·lectius.

La periodista alcoiana Amalia Garrigós i Hernández, ha sigut la veu d’aquest esdeveniment, i com li he dit al finalitzar l’acte, “es un plaer sentir-te”, tan en la teua llavor professional com en la defensa de la nostra identitat cultural i social.

Com a coda d’aquesta “Festa grossa i estimada”, vull finalitzar-la amb el següent fragment del “V Sonet d’Insistència”, composició de Joan Valls i Jordà inclosa en el seu 'Quadern Vermell':

Justa és la matemàtica del poble.

No es trenca el càlcul per mesura noble

quan el nivell vital salva la runa.

La història rodola immensament

i el resum s’enforteix en puny fervent

-pa, vi, sal i raó- de sol a lluna.