Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies

Megáfono
Martes, 21 de marzo de 2017

Espanya, capital Ankara

Enviar por email

Article d'opinió de Rafael Terol, membre de Compromís Alcoi.

El professor Germà Bel publicà l’any 2011 l’interessant llibre “Espanya,capital París”. Manifestava l’autor que l’arribada dels borbons, al començament del segle XVIII, suposà -- a banda del sotmetiment dels Països de la Corona d’Aragó a les lleis i funcionaris de Castella – una forta centralització , no tan sols política, sinó també en les comunicacions, implantant el sistema radial que, des de llavors, impera en carreteres, autovies, ferrocarrils i alta velocitat ; amb la direcció centralitzada dels ports i aeroports. Tot sota el més que punyent interès polític partidista front l’econòmic (sistema alemà), emmirallant-se sempre amb la França. Resultat : Tenim unes infraestructures –costosíssimes- on no hi fan cap falta i manca d’elles als llocs més poblats i productius.

 

Però també, a hores d’ara, en matèria de drets humans i garanties jurídiques, l’Estat Espanyol s’hi troba –tal com denuncia Amnistia Internacional—molt lluny de Dinamarca, més be al costat de Turquia, de la que el Govern Central va assimilant la praxis política. No existeix la divisió de poders. La majoria dels jutges del Constitucional, Suprem i Poder Judicial hi son designats per l’executiu, així com el Fiscal General i el Superior de cada demarcació territorial. Això comporta la judicialització de la política, la pressió a l’estament judicial (hem sentit dir el Ministre de l’Interior com “afina” els fiscals) i la destitució de tot aquell que no seguesca les instruccions polítiques del Govern. Les clavegueres de l’Estat –amb incontrolables fons reservats—munten cossos especials de policia per calumniar i empaitar adversaris polítics. Hem vist la il·legalització de partits polítics, el tancament de diaris al País Basc i de repetidors de televisió i antenes de ràdio al País Valencià. Ara, Llei Mordassa. L’Audiència Nacional actua com el TOP franquista. El Tribunal Constitucional, convertit en departament del Ministeri de l’Interior, com més o menys denuncia el Consell d’Europa. La justícia no és igual per tothom, dependrà de la posició social o ideologia del subjecte passiu.

 

Com diria aquell : “lo dejo todo atado i bien atado”. I és que la funció que feien els militars al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, la fan ara els jutges amb els seus “pronunciamientos”. Lo dit : Espanya, capital Ankara”.

 

Pagina 66 • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress