Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Vicent Agulló i Pérez
Lunes, 17 de julio de 2017
CONCERT

El Concert de Mariola

Enviar por email

(No és solfá, però si que és música).

Texto escrito por Vicent Agulló i Pérez

 

En memòria de la meua tia Amparo Cantó Miró, amiga de Joan Valls i fidel amant dels nostres arrels.

Bienvenido a este hogar, fiel visitante. Aquí té encontraràs con alegria al musical amigo siempre amante de la cordialidad y la armonía.  Joan Valls – 1970

 

[Img #38697]

 

Amb aquesta benvinguda que roman en la Societat Unió Musical d’Alcoi, a més de recordar la nostra “Serra de Mariola”, vull reviure el Concert interpretat per aquesta Societat musical el diumenge dia 9 de juliol d’enguany, esdeveniment celebrat en el “Salón Rotonda del Círculo Industrial de Alcoy” en el que amb MÚSICA de Gonzalo Barrachina Sellés, hem evocat diversos POEMES de Joan Valls i Jordà, triats del seu poemari “La Cançó de Mariola”,  la seua primera gran obra en valencià, seleccionats per Ernest Lloréns Climent i recitats per Pilar Almeria Serrano i Juli Mira amb la direcció musical de Gaspar Nadal Maronda.

No és solfa, però si que és música, ... o pot ser a l’inrevés?. Siga com siga i amb un nexe en comú, combrega al nostre músic i poeta Joan Valls i Jordà amb el nostre mestre Gonzalo Barrachina Sellés.

Joan Valls i Jordà: Músic i poeta, de la trajectòria humana i artística poc més puc dir que no coneguem, però si em permeteu, vull donar-vos a conèixer una petita anècdota personal viscuda en l’hivern de 1975 quan vaig coincidir amb ell en un concert de la Societat Música Nova (els dos hem sigut percussionistes), el seu consell va ser aquest: “Un bon músic és aquell que sap escoltar al músic que toca al seu costat”, només dir que  aquest consell l’he seguit al “peu de la lletra”.

Gonzalo Barrachina Sellès: “Si las Escenas Levantinas si titulasen “Caucasianas” y fuese un tal Barrachinisky su autor, en vez de Barrachina, esta “Suite” se hubiera oido en todo el mundo”. Amb aquest adagi del compositor Pablo Sorozabal Mariezcurrena, i recordada amb gran respecte i sentiment per l’amic Ernest Lloréns en la presentació del concert, vull ressaltar la coherència del mestre Barrachina en la seua obra musical i a la fidelitat a una manera d’entendre aquest art, clars exemples són els pasdobles “Ecos de Levante”, inspirat en els nostres cants populars, estrenat i dirigit per ell mateix en el que sobreïx el “solo” d’oboè, “Gratitud” (potser el primer pasdoble compost per ell), i destacar el gran poder expressiu de la música moresca en l’obra “Árabe y Gitano” dedicada Carmen Tórtola Valencia, investigadora i antropòloga en danses orientals (estrenada en la Glorieta en 1916).

Aquestes obres musicals van ser perfectament combinades amb versos recitats per Pilar Almeria i Juli Mira i que pertanyen a les composicions  Crida “Veniu ací, homes del camp, veniu a mi si voleu, a escoltar aquestes cobles cantades a viva veu ...” i Paisatges de Serra i Vall, “Ací dalt, on tot és llum i tot el blau del cel en festa. On vibra l’aura en les mates” ... “Somni que embauma(1) l’espígol sota el pi patriarcal ...”

Com he dit adés, sumant-me aquesta opinió, l’aroma del nostre camp i els costums del nostre poble estan genialment reflectits en els cinc moviments en que està instrumentada la música de les “Escenas Levantinas”, suite que els músics de la Unió Musical d’Alcoi han fusionat amb versos de Joan Valls, tots narrats per Pilar Almeria i Juli Mira, compresos en els Paisatges de Serra i Vall, 4t. vers “Pels cingles de Mariola vaig igual que un pelegrí. Olc la ginesta, la sàlvia, l’espígol i tot en diu ...” i el 8è. “Al barranc misteriós, què bell cant de l’ocell. Cóm s’estremeixen de música les gegantines parets, ...”, aquests versos ens introdueixen en el primer moviment titulat “Ball de velles”,

Juli Mira amb el Goig del Camperol: “Ben solejada la pell i cantant la cobla vella, amb l’alfàbega a l’orella ...” enllaça amb el Fervor de “... Mariola és un matern encís d’eterna fragància. Amb ella s’oblida el pes de la gran cadena humana ...”, essències que sentim en les notes del 2n. moviment “En la romeria”

Els versos de Record recitats per Pilar Almeria: “Plàcida cançó llunyana que un capvespre m’encisà, quan l’Àngelus declinava en roselles d’holocaust. ... I com la campana angèlica era de ressò daurat, mentre la llauna guaitava per l’Ull del Moro mirant” ens evoquen la nostra infància amb la solfa del “Conte d’infants”.

Batuda enceta el “Cant de batre” on Pilar Almeria amb gran sentiment ens comunica: “Trill joiós de juliol bat la daurada gavella i la palla és un tresor encatifat damunt l’era, ... Trill joiós de juliol ressona a l’esplai de l’era.”. Vull ressenyar l’espectacular “solo” de trompa, on recrea meravellosament un fragment de “El Sig”, és a dir, la música que posteriorment vam escollir com l’Himne nostre, a més, aquest moviment ens impregna a tots d’aquest esperit netament particular i propi.

Cançons i sentirs, Joan Valls decideix contar totes aquelles coses que percep al voltant seu, Maseres de Mariola i amb la vigorosa veu de Juli Mira, els músics de la Unió Musical ens interpreten les “Danses”, últim moviment d’aquesta suite.  

“Maseres de Mariola

mosses del mas llunyedà,

balleu a so de guitarra

que el camperol va tocant

aires antics del fandango

que a Barxell nasqué fregant

amb ritmes de la guitarra

i el tabalet redoblat ...

“He Escoltat en Llunyania la cançó de l’infinit. Com acompassada cènia en eix de dies i nits ... I en Sant Cristòfol d’Alcoi un esquelló sona trist mentre segueix udolant el llop del Barranc del Cinc ...”, recita Pilar que continua Juli amb “On té la flor del romer son aroma més fragant en l’ondulada carena de l’horitzó gris i blau  ...” vers de Alta Humilitat, finalment Pilar conclou amb “Ma cançó creua les serres humilment entusiasmada. En ella hi ha mil aromes d’alta carena enlairada, cingles de la vall d’Alcoi i llomes de Cocentaina, on respiren les aures de la vasta serralada ...” fragment del poema Esbandida. Aquest jardí de versos ens traslladen i com no podia ser d’altra manera a la primitiva versió de “El Sig” que posteriorment elegiríem com l’Himne de Festes i l’Himne d’Alcoi. Podem dir sense por d’equivocar-nos gens que aquesta música tota plena d’aromes i flors novelles, sempre ens ha seduït tan per la qualitat musical com pel sentiment que desperta al “sentir-la”.

Abans de concloure el treball i a títol personal, vull agrair la col·laboració de Pilar Almeria i Juli Mira que amb les seues veus, i amb una gran sensibilitat i una gran capacitat emotiva, ens han sabut transmetre’ns el vertader significat dels versos compostos per Joan Valls i Jordà; i a Ernest Llorens, una gran abraçada per la seua tasca tan en l’organització com en la coordinació de “El Concert de Mariola”.

Finalment, per acabar aquest esdeveniment, el president de la Societat Juan J. Egea Gascón en senyal de gratitud i en nom de tots els músics ens van obsequiar novament amb les notes del pasdoble “Gratitud”

Salut i Música

Vicent Agulló i Pérez

Pd. Demane disculpes per la llicència tinguda al inserir per raons obvies, només fragments dels versos del nostre poeta.

  1. Omplir de bona olor.
  2.  
Pagina 66 • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress