Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Redacción
Lunes, 30 de octubre de 2017
RECORREGUT PER LA VIDA I OBRA

Don Fernando Cabrera, ‘l’amich’ de Joaquín Sorolla

Enviar por email

Pàgina 66 té al comissari de l’exposició de Cabrera com a guia de luxe.

Ferran Cabrera, 150 anys’ és l’exposició que es pot veure en la Llotja Sant Jordi fins al 26 de novembre dins d’un nou cicle expositiu.

 

[Img #40302]

 

Pàgina 66 ha contactat amb el comissari de la mostra, José Luis Antequera, qui ha tingut a bé fer per a aquest mitjà de comunicació una xicoteta visita guiada a la mateixa. Els dies 9 i 23 de novembre farà altres dos visites guiades, mentre que pel matí seran per als col·legis.

 

Molts són els detalls de la vida de Fernando Cabrera que es poden veure en aquest recull d’algunes de les seues principals obres, la mostra més completa feta fins al moment d’aquest autor i sols similar a una feta pels cent anys del seu naixement en 1966.

 

[Img #40363]

 

Però una de les peces més preuades que es poden veure a Llotja no és un quadre i sí una fotografia. En concret una fotografia d’un quadre de Joaquín Sorolla que aquest dedica al seu ‘amich’ i ‘condiscipul’ Cabrera i es que tot i que va nàixer 3 anys abans, 1863 per 1866, tots dos van estudiar en la Real Acadèmia de les Belles Arts de Sant Carles de Valencia i allí van iniciar una bona amistat que va durar gran part de les seues vides.

 

Com altra curiositat, Cabrera va acabar enamorant-se de l’estil luminista mediterrani de Sorolla i els seus últims quadres es veu la seua gran influència com en el ‘Llaurador valencià’. Encara que ell va més enllà encara, i barreja la tècnica del ‘sfumato’ realista apresa a Italia amb la pinzellada solta de Sorolla, com es pot veure, per exemple, en el quadre ‘La calera’.

 

[Img #40365]

 

Però més enllà de la seua relació amb Sorolla i altres personatges importants de l’època com el diputat José Canalejas o el músic Arthur Rubinstein, ja que era un gran amant de la música i un bo amfitrió, molts són els detalls de la seua vida que es poden veure en la seua obra.

 

Tot i el seu origen humil, la vida li va estar quasi sempre de cara. Son pare treballava en la Mistera, i el seu propietari, Agustín Gisbert, prompte va veure el valor de Cabrera com a pintor i és va fer el seu mecenes, fins el punt d’acabar casant-se amb la filla d’Agustín, Milagros.

 

[Img #40301]

 

Milagros va tindre al seu únic fill, però degut a les complicacions del part va morir a l’any d’estar casats. Just d’aquesta època és un dels seus quadres més coneguts, ‘Mors in vita’, que té una primera versió amb el cadàver de la dona mirant cap a l’espectador. Tot i la mort al depòsit de cadàvers, per la finestra es poden veure els ametlers en flor i gent jugant en el patí.

 

Poc després també va morir el seu cunyat, Paco Gisbert, i Cabrera es va tornar a casar amb la vídua d’aquest, Elvira Brutinel. Així Cabrera va quedar com hereu de dos de les fortunes més importants de la ciutat i mai va tindre la necessitat de vendre un quadre.

 

Va fer que l’arquitecte Vicent Pascual li fera el seu estudi en la Casa del Pavo i anava per la ciutat amb un Bugatti amb xofer inclòs cap a la finca ‘La Menora’, prop de Banyeres. També Pascual i José Cort van fer el panteó d'Agustín Gisbert, dissenyat per ell.

 

[Img #40364]

 

Al temps la seua carrera artística també li va somriure, recolzat en la seua qualitat, i va guanyar tot el que es podia guanyar a aquells anys en certàmens nacionals i internacionals. Primer la medalla de plata de les Belles Arts amb el quadre ‘Terra’ amb sols 24 anys i finalment la d’or amb ‘A l’abisme’ en 1906 amb 40 anys, que es pot veure a l’escales de l’Ajuntament, i que no ha sigut exposat en aquesta mostra ja que no cabia per la porta. A més guanya una medalla d’or internacional a Califòrnia amb el quadre ‘El santo del abuelo’ en 1915. Per tant amb tots els premis possibles guanyats i amb molts diners, Cabrera es dedica a pintar per plaer en el seu estudi de la Casa del Pavo o a l’estiu en la seua finca de La Menora.

 

Ja en 1926 es nombrat fill adoptiu d’Alacant i preclar de la província d’Alacant i en agraïment pinta dos quadres ‘Necessita vosté un model?’ i ‘El pan nuestro’. En el 28 es declarat fill predilecte d’Alcoi. A més va ser president de l’Associació de Sant Jordi, i assessor artístic, pintant el mural de l’església de Sant Jordi, fent el Castell de Festes i dissenys de filaes, president del Círculo Industrial, on va pintar el sostre de la seua biblioteca, professor de l’Escola Industrial i va fer el monument a Cervantes.

 

[Img #40300]

 

La mostra està dividida en tres etapes, la de la seua formació a l’acadèmia Sant Carles, a Alcoi amb Lorenzo Casanova i a Madrid a l’acadèmia de San Fernando (1881-91), el seu viatge a Itàlia, becat per la Diputació a Roma, on va estar dos anys (1892-94), on va seguir formant-se i la seua tornada a Alcoi (1895-1937), on ja es va establir, tot i que la gran majoria de pintors alcoians de l’època com Antonio Gisbert, Plácido Francés o Emilio Sala, estaven a Madrid, o Lorenzo Casanova a Alacant, mentre que ací sols van quedar ell i Francisco Laporta.

 

Com a últimes curiositats amb aquesta mostra es pot veure per primera vegada el quadre ‘Clase de música’ de 1887, mentre que ‘Mort d’un sant’, del que no es tenien fotos en color, es pot veure després de 51 anys, diploma d’honor en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona en 1891 i recent adquirit per l’Ajuntament.

 

Pagina 66 • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress