Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies

Rafael Terol
Miércoles, 22 de noviembre de 2017

Cinquena nova planta

Enviar por email

Article d'opinió de Rafael Terol, membre de Compromís Alcoi.

I.-Com abans Aragó i el Regne de València, Catalunya va veure abolits els seus privilegis i institucions pròpies l’endemà de la caiguda de Barcelona (11-9-1714).La reforma institucional fou establerta pel Decret de Nova Planta (16-1-1716) --una nova estructura, sorgida de l’espoli de la sobirania— que abolia totes les institucions pròpies per substituirles per les de Castella i les seues lleis. (“Por justo derecho de conquista”). La monarquia austriacista (confederal, integrada per diferents regnes), va ser capgirada per la borbònica (absolutista, unitarista i centralista). Es significatiu que, a partir d’aleshores, ja es parlarà clarament de Regne de Espanya i no de Monarquia Hispànica. Obviem ara referir-nos, -- per coneguda—a la brutal repressió que patiren els regnes partidaris de la casa d’Austria. (Un mapa oficial del 1854 cataloga aquestos regnes com “territorios anexionados y asimilados”.


II.-La dictadura de Primo de Rivera (Setembre del 1923) va suprimir “La Mancomunitat de Catalunya” (una elemental autonomia administrativa). El militar dictador eliminà qualsevol vestigi de catalanitat. Primer va impedir que s’usés el català, després va prohibir la ballada de sardanes, clausurà l’Orfeó Català, remové els mestres catalans i els substituí per altres portats de Castella. I el més esperpèntic, va fer tancar l’estadi de Les Corts (antic camp del Barça) per sis mesos. (Segona Nova Planta).


III.-L’Octubre del 1934, el govern populista dretà de Madrid, empresonà el de Catalunya perquè el seu president Companys havia proclamat l’ Estat Català dintre de la República Federal Espanyola.(Tercera Nova planta).El Febrer del 1936, els empresonats foren alliberats pel nou govern de la república i restituïdes les institucions catalanes.


IV.-Acabada la incivil guerra,el dictadoríssim Franco (també militar “por supuesto”) suprimí novament les institucions catalanes, però hi va anar molt més lluny i afusellà Companys,(President escollit democràticament),com també a milers de republicans-entre d’altres el nostre alcalde Botella Asensi —per la simple raó de no haver fet costat a la rebel·lió militar.(Quarta Nova Planta i gravíssima).


V.-El govern del Partit Popular tampoc ha volgut resoldre políticament la qüestió catalana –més be la ha agreujada amb més centralització, més assimilació i més colonialisme--. La “política” que, al llarg dels darrers tres segles, feien els militars, la fan a hores d’ara seleccionats fiscals i jutges –amb un Tribunal de Orden Público disfressat d’ Audiència Nacional--. Registres d’oficines públiques, detencions, prohibició de referèndums, recerca d’urnes (¿de destrucció massiva?), brutalitat policial i empresonament de pacífics ciutadans i del Govern legítim de Catalunya,pel simple fet d’ intentar complir el programa electoral votat pel poble. (¿ Tancaran també set-cents alcaldes i més de dos milions de ciutadans?). Resulta evident que la justícia espanyola és lenta, però la injustícia va rapidíssima (Molt a l’estil dels anys cinquanta del segle passat, podria rodar-se una pel·lícula, a la manera italiana d’aleshores (Vitorio de Sica), sota el títol de “La borbona, su padre i el balonmanista”. Trobem a faltar Berlanga). Intervenció, una vegada més, de les Institucions Catalanes. Ara governa Catalunya un partit que només va aconseguir el 8,5% dels vots i 11 escons a les darreres eleccions. ¡A por ellos!. Mas dura serà la caida. Puigdemont acabará como Companys (¿afusellat?).”La verdad no puede ir contra la unidad de España”.Això s’ha oït. Actuacions totes molt democràtiques, dissenyades pel partit més corrupte d’Europa i arengades pels mitjans d’informació centrals. Unamuno ja deia el 1907 : “Merecemos perder Catalunya. Esa cochina prensa madrilenya està haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bàrbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera)”. I anys més tard, Gandhi escriu : “Primer t’ignoren, després s’enriuen, finalment t’ataquen i llavors, tu guanyes”. (Cinquena Nova Planta. De moment).


EPILEG.-Antonio Machado, camí de l’exili, va sentenciar:” Castilla, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora”. L’espanyol segueix essent un estat fracassat. Massa borbons, massa militars i massa dictadors al llarg dels últims tres segles, fins al punt de que és l’únic de tota l’Europa Occidental on el feixisme no ha estat derrotat i segueix ben viu. Això ho explica tot i així ens va. La Constitució del 1978 –de mínims- va complir una etapa, però ara ja no serveix. (Segueix sentint-s’hi el brogit de sabres com aleshores i com el 1981). Acabaré amb Montesquieu : “No hi ha pitjor tirania que l’exercida a l’ombra de les lleis i amb aparença de justícia”. Doncs, ahí som.

 

Pagina 66 • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress