Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies

Redacción
Jueves, 28 de diciembre de 2017

Gaspar Nadal Maronda, un comiat?... més bé, fins sempre!

Enviar por email

Article d'opinió de Vicent Agulló Pérez.

Per a començar aquesta reflexió vull expressar la meua satisfacció per haver gaudit del singular concert del passat dissabte dia 23 de desembre de 2017 en el Teatre Calderón d’Alcoi, en el qual Ernesto Llorens i el seu New York Jazz Project amb els músics de la Societat Unió Musical d’Alcoi ens van oferir un “extens” ventall de bona música associativa.

 

No obstant, em va saber molt greu no poder acomiadar-me com cal del director de la Societat, Gaspar Nadal Maronda, per la qual cosa vull que les següents línies servisquen com el meu xicotet reconeixement a la seua tasca artística musical.

 

Gaspar, ha sigut un honor conèixer-te i gaudir de la teua llavor musical al front de la meua banda (com hem dit sempre).

 

Sabem que a més dels músics de la Unió Musical d’Alcoi som els “escoltadors”, els que hem pogut ponderar de tot l’al·licient musical que has sabut aportar a aquesta Societat musical.

 

Repeteix, ha sigut un plaer conèixer-te i gaudir de la teua direcció musical.

 

Em ve a la memòria el concert que vas dirigir a la UMDA en març de 2012, amb el pasdoble en el qual la meua mare tenia una destacada predilecció: Campanario de mi pueblo, que bien suenan tus campanas traduciendo de los ángeles melodiosas serenatas ...! compost en 1924 per José Carbonell basant-se amb el poema del seu oncle el poeta Gonzalo Cantó. 

 

Continuar parlant de les diverses obres que vas dirigir seria allargar-se en solfa, això si, considere molt important recalcar la diversitat d’estils musicals que ens has fet partícips, com en els Concerts de Santa Cecilia amb la música d’Amando Blanquer i el seu “Concert per a quatre trompes”, o el leitmotiv RE-MI-SOL de l’obra de José Alberto Pina “SENDES” en l’any 2012, per continuar amb la “CONGA DEL FUEGO NUEVO” d’Arturo Marquez en 2013 i la simfonia “EL RUGIR DEL KIMBO” de Ferrer Ferran en 2014 en la que vaig enllestir una reflexió amb uns valors tan importants com són la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

 

Recordar la fantasia espanyola “HISPANIA” d’Oscar Navarro en 2015, la peculiar “MARCHA DE FUNERAL PARA UNA MARIONETA” de Gounod així com l’obra de Saül Gómez “EL RACO DE L’OR” interpretats i dirigits el dia 19 de novembre de 2016 (Aniversari del Primer Premi guanyat en el Certamen d’Alacant de l’any 1972).

 

Paral·lelament vull ressaltar els Concerts d’Exaltació de Música Festera” en els que hem gaudit del teu mestratge en infinitat de composicions, com en les obres de Francisco Esteve A mi Muro o J.G.I. (dedicada al meu professor de percussió Joan García Iborra), o la música de José M. Ferrero amb la marxa mora dedicada a aquesta banda UMDA o Brisas del Clariano i per descomptat, de Rafael Mullor autor de AL PRIMER TRO o DANZA COLORISTA, etc. tot arrodonit sempre amb la direcció de l’HIMNE DE FESTES.

 

Amb tot, com no mostrar la meua (nostra) satisfacció pel Concert col·lectiu de la banda amb el quintet de metall “Spanish Brass Lur Metalls” i en el mateix concert gaudir de l’obra HERNANDIANA composta per José Rafael Pascual per commemorar el “Año Hernandiano” i dedicat al poeta Miguel Hernández, o els entranyables concerts amb Pep Gimeno “Botifarra”, Ja ve Nadal i Botifarra a Banda.

 

Fins i tot ressenyar la sincronització mostrada en desembre de 2016 en el que amb l’espectacle ¡Liberrimo Miguel! es combina música i text amb la companya de teatre “La Dependent” commemorant els “400 anys” de Cervantes.

 

Així mateix voldria remarcar el 9 d’octubre de l’any passat, dia en que es va lliurar el Premi “9 d’octubre” a títol pòstum al nostre poeta i músic Joan Valls, en el que vam gaudir amb la direcció de l’obra de David Penades i dedicada al teu poble, “XÀTIVA, 1707 LA CIUTAT ABATUDA” i per homenatjar als músics de la banda, el Concert per a Dolçaina i Banda “UNITS”, del nostre Bene Ripoll Belda.

 

Finalment i per acabar, vull rememorar la teua dicció musical en El Concert de Mariola, esdeveniment celebrat en juliol d’enguany, en el que tots vam gaudir amb els versos de “Cançons i Sentirs” de Joan Valls i la música de Gonzalo Barrachina.

 

GASPAR, “El vertader respecte per la música consisteix en donar-li vida”. Aquesta cita de Pau Casals en serveix per agrair-te com a “degustador de música”, la teua tasca al front de la Unió Musical d’Alcoi.

 

FINS SEMPRE!.

 

SALUT I MÚSICA!.

 

Pagina 66 • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2018 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress