Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies

Redacción
Jueves, 19 de abril de 2018

Mitxa

Enviar por email

Article d'opinió de Fonèvol.

És la paraula clau, en 2002 es va aconseguir llevar-li a una festera el dret a fer esquadra decretant que les esquadres no podien ser mixtes.

 

Des d’aleshores eixa parauleta ha aconseguit endarrerir que les dones participaren en formacions rellevants en les nostres festes tretze anys. Una xicoteta escletxa en la paraula ha permés que en 2017 l’arrancà de Diana fos mixta, eixa mateixa esquerda ha fet que en 2018 cinc dones i dos xiquetes participen en la Glòria. Les quatre glorieres de l’hospital i les del carrer demostren que les dones volem i podem. Els actes mixtos han sigut igual d’emocionants que els altres, continuar amb la segregació ja no té sentit.

 

L’altra segregació, la de les diferències perceptibles en els trages, també ha servit a la causa integrista. Però els uniformes femenins cada dia s’assemblen més als oficials. Les filaes canvien els vestits de manera progresiva. Les filaes integradores han eludit els impediments posant un vestit casi igual a l’oficial i dibuixant-lo diferent, canviant el color d’una cinta o substituint una lluna per una estrela. Diferències que pogueren revertir-se fàcilment.

 


Senyors del Casal, no poseu més traves, les esquadres han de ser mixtes i els trages han de ser iguals per a tots els membres de la filà. Quants anys més penseu que podreu mantindre la desigualtat? Esteu segurs de que ho voleu fer?

 

Pagina 66 • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2018 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress