Les tres arts escèniques, la música, la dansa i, per suposat, el teatre, han estat presents en la última jornada de la Mostra de Teatre 2014.

Des del teatre per als més menuts amb ‘Huellas’ de Periferia Teatro fins al colofó de Sol Picó i la seua estrena absoluta, ‘One-hit Wonders’, s’ha pogut assistir a una jornada final tan intensa i plural com les prèvies.

I és que al mig hem tingut la representació d’una obra de teatre per adults com  ‘La dona sense atributs’, amb text de l’alcoià Carles Cortés, i als difícils de qualificar Jashgawronsky Brothers amb ‘Trash!’.

EL MILLOR AMIC DEL GOS, L’HOME

En un curiós barracó de tela situat a la Plaça de Dins, recordant al Tirisiti en una de les seues moltes ubicacions, la companyia Periferia Teatro ens ha portat des de Murcia un deliciós muntatge de titelles que porta per nom ‘Huellas’ de Juan Manuel Quiñonero, amb Mariso García com actriu.

Els més xicons, i també els més majors, han pogut gaudir d’un divertit repàs per la història de les relacions entre l’home i el gos, des de que el va començar a domesticar fins a quan el va portar a la lluna o, fins i tot, un gos robot 2.0, amb una clara conclusió: el millor amic del gos, l’home.

LA CRUELDAT DE LA FALTA D’INTEGRITAT

Una cortina veneciana protegeix en ‘La Dona sense atributs’ al públic de la cruel història escrita per Carles Cortés i que ha interpretat magistralment Eloísa Azorín.

La rutina quotidiana repetida l’espenta a un anunci per paraules d’un diari amb el que arriba a Ismael, un jove que en lloc d’oferir serveis acaba apropiant-se de la pròpia Sara. Vexacions, obligacions, violència... que furta la integritat de la protagonista, deixant-la sense atributs.

La Companyia La Ferroviària ha aconseguit amb aquest muntatge que en els silencis de l’obra es puga sentir el silenci d’un públic que veu Sara, la protagonista i única intèrpret.

MÚSICA REALMENT OPTIMISTA

“You speak English? Don’t worry. We will speak English”. Podrien haver parlat xinès, que els haguérem entès igualment. The Jashgawronsky Brothers tenen l’habilitat d’estirar des de l’escenari el filet transparent que ens estira la boca fins fer del somriure l’expressió comuna en el pati de butaques.

‘Trash’ (fem), que és com es diu l’espectacle, presenta amb una dosi d’humor contagiosa un repàs pels èxits de Police, BB King, Beatles o les bandes sonores més conegudes amb instruments tant originals com el WC-guitarra o la granera de corda.

A l’encendre els llums al final, cares amb piles carregades, el Bamboleo dels Gipsy Kings o el Rocky en versió porquet clavades en el lloc més profund de l’optimisme.

SOL WONDER PICÓ

Que l’edat no determina les capacitats és una cosa en la que molts, especialment els que som ‘quintos’ de Sol Picó, estem d’acord amb la coreògrafa i ballarina alcoiana.

‘One-hit Wonders’ ha estat un repàs als espectacles que ha preparat fins ara, amb una bona dosi d’humor i autocrítica ha servit per a apropar a la forma d’entendre la dansa de Sol Picó al públic d’aquesta Mostra 2014.

Viatge pels ritmes, els muntatges fets i la pròpia vida amb participació del públic, conegut, però públic, i la pròpia emoció de compartir l’art amb els veïns, amb els paisans, de la mateixa manera que els presents han pogut ser partícips dels èxits passats i futurs de Sol Picó.