Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Redaccion
Miércoles, 29 de marzo de 2017
REPORTATGE

Dos símbols i un concert part III: L’Himne de Festes d’Alcoi

Enviar por email

Tercera part del reportatge elaborat per Vicent Agulló Pérez.

Si en les edicions anteriors vam conèixer el significat de la bandera d’una societat musical i de la Unió Musical d’Alcoi, del Concert en moviment del Dia dels músics i dels autors del nostre Himne de Festes, és aleshores quan vull arrodonir el treball parlant de:

 

[Img #7569]

 

ALGUNES CURIOSITATS SOBRE L’HIMNE DE FESTES D’ALCOI   

 

Inicialment formava part de la sarsuela La Bella Zaida que amb el número titulat Coro y Cortejo del Gran Visir, hi havia una composició amb l’enigmàtic nom de SIG, aquesta música quan s’interpretava seduïa a tots els alcoians tan per la qualitat musical com pel sentiment que despertava, per aquest motiu la Associació de Sant Jordi en Assemblea General Ordinària de 25 de febrer de 1917 i a proposta del seu president, Francisco Laporta Gisbert va aprovar declarar a aquesta obra, l’Himne de Festes d’Alcoi, concretament un any després de la mort de Gonzalo Barrachina Selles.

 

Del títol de l’obra coneixem dues versions, la primera ve del carismàtic músic de la Nueva del Iris, José GISbert –SIG al inrevés– i de segon cognom Andrés i la segona versió, de la ciutat algeriana “SIG” situada prop d’Orà i que està travessada per un riu que duu el mateix nom.

 

En l’entrada de moros de l’any 1910, ostentant la capitania la filà Marrakesch, es va estrenar el “SIG” per la Musica Nueva del Iris de Alcoy En el periòdic local Heraldo de Alcoy de març de 1917, apareix un article signat per Dikler que comença dient Desde hace unos años, cuando la comparsa de Marrakesch en nuestra alegre y típica entrada de moros estrenó el pasdoble “Sig” del maestro Barrachina ...

 

Convé destacar el dia 11 d'abril de 1917, data oficial de la seua estrena. Aquest dia al Teatre Calderón d’Alcoi, i baix el patrocini de la Asociación de Prensa de Alcoy, el mestre i pianista Rafael Casasempere Moltó (pare dels també musics Rafael i Gregorio) va dirigir magistralment la interpretació de la partitura, van tindre l’honor d’estrenar-la els músics de les bandes de música locals amb la col·laboració d'un cor de veus femenines i les capelles de Santa Cecilia, Primitiva i Nueva del Iris. Cal afegir que aquest prestigiós director va realitzar un excel·lent treball d’adaptació, amb l’additament inclús d’alguns compassos al final.

 

Per la vesprada del 21 d'abril del mateix any, Dia dels Músics, els components de les bandes locals acudeixen puntuals a la Plaça de la Constitució per estrenar l’Himne al carrer, però segons conten les cròniques, els músics i el nombrós públic s'impacienten, ja que el director que ha de dirigir-lo i el cor de veus femenines que tenien que cantar-lo no es presenten a l'acte, per la qual cosa un músic de la Banda Primitiva pren la iniciativa i dóna l’entrada a l’obra. Un fragment de la crònica de El Liberal deia: ...  el estreno público y oficial del Himno de Fiestas, que estaba anunciado se cantaría ... i segueix ... La imprevisión del Sr. Presidente de la Comisión de Fiestas fue tan grande en la organización de este acto que, si se hubiera propuesto fracasar el estreno de dicho Himno, no hubiera hecho más para lograrlo ... No obstant això, la interpretació va ser llargament aplaudida pel públic assistent a l'esdeveniment i rubricant d’aquesta forma, el seu suport a l’obra.

 

Una altra data important va ser la del 9 de setembre de 1965, dia en que en Sessió Plenària de l’Ajuntament d’Alcoi, la música de l'Himne var ser declarada Himne Oficial d’Alcoi.

 

El protagonisme de l’Himne de Festes (amb la lletra) i l’Himne Oficial d’Alcoi sempre està viu en tots els esdeveniments públics, cal recordar la interpretació puntual a les 10 del matí en l’acte de la Glòria, en els diferents concerts que s’ofereixen en la ciutat, en diversos actes institucionals, com també, en el descobriment cada any del Cartell anunciador de les Festes en honor a Sant Jordi.

 

Vull recalcar als compositors Amando Blanquer Ponsoda amb El Glòria de la Missa a Sant Jordi, a José Albero Francés amb el pasdoble Festa Alcoiana, a José Maria Valls Satorres amb la marxa solemne 23 de Abril (dedicada a la Filà Llana i a la Unió Musical d’Alcoi i composta sobre música de mestres alcoians), a José Vicente Egea Insa, autor del pasdoble Fernandín, 1r. Premi de l’Associació de Sant Jordi de l’any 1998, a Ramón García Soler amb el pasdoble Amado, i també a altres autors, que han inclòs en alguns passatges de les seues obres, solfa de l’Himne de Festes d’Alcoi.

 

DIRECTORS DE L’HIMNE:

 

En l’any 1965 es va institucionalitzar la direcció de l’Himne de Festes, tots els anys següents ha estat dirigit per un reconegut músic alcoià o vinculat a la nostra ciutat. El primer director que va d’encapçalar aquest esdeveniment va ser Fernando de Mora Carbonell, que des de l’any 1939 fins a 1973, va estar al capdavant del Centre Instructiu Musical Apolo - Banda Primitiva d’Alcoi. Des de llavors, cada any ha tingut un protagonista diferent.

 

D’entre tots els directors de l’Himne, vull recordar a la gran pianista i professora de música, Pilar Mompó Aracil, (primera dona que va dirigir l’obra en l’any 1981), eixe dia a pesar de la climatologia adversa ja que durant la interpretació, va ploure a semalades, la seua direcció va ser memorable.

 

Amb especial emoció recorde a Carlos Palacio García, que el va dirigir en l’any 1978, (aquest home va tardar quasi quaranta anys en poder tornar a Alcoi i a causa de l'apassionament al dirigir la composició, la batuta li va saltar de la mà). No puc oblidar a dues persones als que he d’agrair tan a nivell personal com a nivell musical la meua estima per aquest art, em refereix als meus mestres Antonio Mompeán Valenzuela, director de l’obra en l’any 1977 i José Almería Gisbert en l’any 1996, com també al meu amic Juan Tomàs Silvestre Tabasco, productor de la Col·lecció de Música de Moros i Cristians “Ja Baixen” en l’any 2005 i en 1992 a José Almeria Molina, director de la Societat Musica Nova d’Alcoi. 

 

Cal destacar al prestigiós músic Amando Blanquer Ponsoda que va dirigir l’Himne en dos ocasions, primerament en l’any 1966 i la segona vegada en 1982, any que es commemora el Primer Centenari de Música Festera, interpretant-se primerament el pasdoble de Juan Cantó Francés, creat en l’any 1882 “Mahomet” i a continuació arrodonir l’esdeveniment, amb l’obra de Gonzalo Barrachina. El compositor alcoià Lluis Blanes Arqués (autor del Poema Simfònic “La Font Roja”), el va dirigir des del podi en l’any 1974 com també el director de la Orquestra Harmònica Alcoiana, Vicente Jordá Payá en l’any 1986. Van tindre l’honor de dirigir-lo l’investigador i músic Ernesto Valor Calatayud en 1998 i el mestre de la Unió Musical de Cocentaina, José Pérez Vilaplana en l’any 1973. En definitiva, des del primer director fins a l’últim, tots ells, ens han omplert els ulls d’emoció quan han dirigit el nostre Himne de Festes.

 

Cal ressenyar que de les tres estrofes en que està creada la lletra de l’Himne, només s’interpreta la primera. Crec que és molt interessant conèixer-ho complet, és a dir, cantant les tres estrofes. Respectant la lletra d’Eugenio Moltó Botella, i aprofitant el treball, vull recordar a continuació la versió en la nostra llengua, traduïda per Josep Sanç i Moia.

 

Nostra festa ja,
cridant-nos està,
cridant està.
Amb veu i alè que es vida
de tots es beneïda,  beneïda. (bis)

¡Visca!. ¡Visca!.

Llaor, llaor,
per donar-te esplendor
riu en l'esfera
la primavera. (bis)

¡Visca!. ¡Visca!. (1)

 

És llum i color,

alegre bullidor,

renovador.

Manantial d’il·lusions

que esclata en cançons,  (bis)

¡Visca!. ¡Visca!.

Del patri fogar

és himne i és cantar

de nostra història,

xifra de glòria. (bis)

 

Sacre ritual

d’un culte patriarcal,

immemorial.

A tu en aquestes cançons,

van nostre oblacions   (bis).

¡Visca!. ¡Visca!.

I pel teu honor

Ton sobre ara d’amor

juntem llurs mans

els alcoians. (bis)

¡Visca!. ¡Visca!.

 

Cal afegir que en la primera versió escrita en llegua castellana, es van canviar les interjeccions ¡HURRA!. ¡HURRA!. per les apassionades ¡Visca!. ¡ViscA!.

 

L’anotació (1) indica que quan es canta només la primera estrofa, l’Himne finalitza amb els ¡Visca!. ¡Visca!.

 

Per concloure, no vull fer cap anàlisi musical i poètic del nostre Himne de Festes, ja que els que si que l’han fet i des de fa molts anys, han sigut totes les alcoianes i tots els alcoians, expressant amb la seua música i amb la seua lletra un llenguatge ple de sentiments i d'emocions, ja que és una fascinant composició feta pera a tots, que conté una línia pura i una frescor expressiva, tot això coronat amb el VISCA! que lloa les qualitats i mèrits, expressant un desig de llarga vida i de prosperitat a la festa.

 

Salut i Música

 

Vicent Agulló Pérez

 

Bibliografia consultada:

– Revista de Festes de 1950 i 1951 – Associació de Sant Jordi.

– Diccionario Alcoyano de Música i Músicos - Ernesto Valor Calatayud.

– Arxiu de la Societat Unió Musical d’Alcoi.

– Extra de Sant Jordi del Periòdic CIUDAD de l'any 2008. - Josep Tormo Colomina.

– La Nova des de 1842 – José María Valls Satorres.

– Juan Cantó, artista muy laborioso – Rafael Coloma.

– 1882 – 1982  Primer Centenario de la Música Festera Alcoyana – Adrián Espí Valdés.

– Nostra festa – Associació de Sant Jordi.

– Invasió subtil i altres contes de Pere Calders i Juan Martinez Sala. Edicions 62.

– Personajes alcoyanos – Rafael Abad Segura.

Fotografies de l’Avda. País Valencià – Visual Producciones.

Fotografia de la "Bandeja" de Benito Sáez, cedida per la Filà Ligeros.

Pagina 66 • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress