Dins de la cistella de Nadal, el dissabte 27 de desembre, els músics de la Societat Unió Musical d’Alcoi, i amb el Concert Extraordinari de Polques i Valsos, van convidar als amics i familiars, en la Sala Àgora de la ciutat d’Alcoi, a gaudir tots junts d’una música idíl·lica, afable i divertida.

Abans d’iniciar l’audició, l’amic Ernest, gratis et amore, és a dir desinteressadament, ens va  introduir en l’espai de l’Àgora, comentant-nos breument cada obra del concert.

Una vegada encetada la cistella musical, podem dir sense por d’equivocar-nos gens, i amb un auditori ple de gom a gom, que totes les obres del programa van tindre una entusiasta acceptació, però a més, cal destacar a Ana Sempere i Irene Aracil, que en la primera part, ens van obsequiar amb una inspirada i elegant interpretació, (amb els seus clarinets), de l’obra Fränkische Polka del compositor alemany Eedmund Löffler. Dins d’aquest plaer sonor, vull realçar la comunió dels músics amb els dos mestres que van dirigir el concert, la primera part conduïda pel director titular Gaspar Nadal Maronda, que d’entre altres composicions, vull destacar la de Leroy Anderson, –compositor nord-americà amb un especial sentit d’humor musical–, amb les seues obres BELLE OF THE BALL i THE SYNCOPATED CLOK o el RELLOTGE SINCOPAT, que com el seu nom indica, musica el so sincopat d’un rellotge amb el seu “tic tac” característic i com no, al cèlebre compositor rus Dimitri Shostakovich del que van interpretar THE SECOND WALTZ amb els lírics solos de saxofon alt i trombó.

El sub-director, el meu entranyable amic Andrés Arévalo Cots va dirigir la segona part del concert en el qual vàrem escoltar tot un bon repertori de valsos i polques del compositor austríac Johann Strauss. D’entre elles, vull recalcar l’obra TRISCH – TRASCH POLKA, que dins de la seua música, destaca la “bombà”, alma mater de l’obra, com també la “majestuositat” del VALS DEL EMPERADOR, obra estrenada en Berlín el 21 d’octubre de 1889 i l’arxiconeguda polca RAYOS Y TRUENOS, tota ella, plena d’unes melodies absorbents i festives.

Com he dit adés, va ser la Sala Àgora d’Alcoi –Com tots sabem, l’àgora fou el centre neuràlgic on ens reunien per tractar menesters culturals, comercials i polítics els antics grecs–, un lloc idoni per aquest col·lectiu musical, ja que a més de gaudir de la música del concert,  en el qual cadascú de nosaltres sentia i gaudia de cada obra d’una manera particular i intensa, va ser un punt de trobada amb amics de la nostra banda que feia temps que no es vèiem, –Vaig sentir una immensa alegria poder abraçar a Dani, Casimir, Antonio, Silvano, Marc Antoni, Isabel, ... –, en definitiva, va ser una vetlada especial i emotiva per a tots.

La importància de formar un sol cos l’escenari i els espectadors, va contribuir al fet que l’atmosfera resultant, fóra més suggestiva i atraient.

I aïllats de l’ambient fred de l’exterior, el concert va finalitzar, amb la ja clàssica obra de cap d’any, id est, amb la interpretació de la MARCHA RADETZKY, i així que tots nosaltres i sumant-nos als instrumentistes, vàrem aplaudir aquesta popular composició, al compàs marcat pel director.

Salut, música i bon any 2015.