Com a punt de partida d’aquesta reflexió he triat la següent màxima: “Que música més bona”, contraposat a la sentència: “Quina música més roin”. Al meu entendre i sense fer cap anàlisi, crec que és més lògic reflectir el següent adagi: “aquesta música no m’agrada”, o en sentit positiu, diem la següent definició: “aquesta música M’AGRADA”.

En efecte, aquest treball el vull desenvolupar amb la definició “aquesta música M’AGRADA”.

M’agrada que tots els anys, durant els mesos de març i d’abril, els músics de les societats musicals d’Alcoi ens obsequien en el concerts d’Exaltació a la Música Festera, amb una extensa i excel·lent antologia de música, audicions que serveixen per donar a conèixer pasdobles i marxes mores i marxes cristianes que han sigut o són obres emblemàtiques creades pels compositors i que distingeixen a una persona, a una entitat, a un poble, etc.

M’agrada assistir com tots els anys al concert que ofereix la Societat Unió Musical d’Alcoi en el Teatre Calderón de la ciutat, i allí, gaudir del seu tradicional concert, audició que baix la direcció de Gaspar Nadal Maronda ens trasllada a un món ric en sonoritats i ritmes. La data del concert d’enguany, ha sigut el 15 de març.

M’agrada la fotografia de la portada d’enguany del programa dels concerts d’Exaltació a la Música Festera, en la qual apareixen músics d’aquesta Societat Musical com Angel Miró, Jordi Selles (Kubala) i Adolfo Cloquell entre d’altres, tocant les “carabassetes”.

M’agrada sentir als músics de la banda interpretant com cal aquestes obres, matisant els diversos moments de l’obra, és a dir concordar-la amb els pianos (parts on la música se sent suaument), mig forts i forts.

M’agrada que els compositors que omplen el programa, expressen amb les seues músiques, unes sensacions que tots assaborim amb gana i satisfacció.

M’agrada sentir la interpretació, la sonoritat i les melodies d’un pasdoble, d’una marxa mora o d’una marxa cristiana, com també m’agrada recordar la important gamma de ritmes, perquè tot aquest conjunt, ajuda a conèixer l’obra interpretada i l’autor d’ella.

M’agrada el programa d’aquest concert en el que gaudim d’uns pasdobles plens de frescor, d’amistat i d’art (com per exemple, la composició del percussionista Alfons Yepez (Chipi), titulada Toni Mora, així com la del compositor José Vicente Egea amb la seua obra EL CAMI).

M’agrada la saviesa musical del pasdoble el Fusteret de Manuel Boscá, la delicadesa de LA VOZ DE BUÑOL de Manuel Carrascosa, o la sensibilitat de RAFAEL EL FUSTER del recordat mestre murer Rafael Alcaraz, sense oblidar l’alegre i desenfadat pasdoble contrabandista QUEBRANTÀ de José Rafael Pascual.

M’agrada la part del concert dedicada a les marxes mores amb les brillants melodies i ritmes del autor contestà Gustavo Pascual amb NO MEU PUC LLEVAR DEL CAP, com també la subtilesa i puresa musical dels inoblidables mestres Amando Blanquer amb PACO VERDÚ i José Mª Ferrero amb MARRAKESCH.

M’agrada sentir les personalíssimes composicions de Rafael Mullor, aquesta vegada amb la marxa mora SER ABEN, i de l’admirat Francisco Esteve, la composició titulada J.G.I. – Joan García Iborra, aquest últim, professor meu de percussió.

M’agrada sentir les diferents veus i ritmes de les marxes cristianes, especialment l’obra d’Enrique Igual, titulada SANTOS, POETAS Y GUERREROS, composició que relata una història imaginària localitzada en la Serra de Mariola i inspirada en narracions èpiques i líriques del nostre romancer.

M’agrada la marxa cristiana EL DIVI de Francisco Valor amb l’especial concepció compositiva de les veus incloses en l’obra, com també la de Pedro Joaquín Francés, creant la marxa cristiana GLORIA i la de Saul Gómez, amb un torrent de melodies reflectides en EL GUARDIÀ.

M’agrada l’excepcional direcció de l’Himne de Festes per part de l’estimat Josep Francesc Almería Serrano, músic d’aquesta societat musical i elegit enguany, director de l’Himne de Festes, i que el dirigirà el Dia dels Músics en la nostra “bandeja”.

M’agraden els comiats d’aquests concerts amb la interpretació de l’Himne de Festes (símbol de tots els alcoians), on tots dempeus el cantem i l’interpretem.

M’agrada la humanitat i enteresa mostrada en el concert pel director Gaspar Nadal Maronda, en el que tots agraïm la seua presència malgrat els difícils moments familiars que està travessant.

M’agrada estimar la nostra terra, m’agrada estimar la nostra música, m’agrada estimar la nostra llengua, i m’agrada estimar-les perquè són nostres.

Aquesta reflexió està escrita en temps present perquè agradar és estimar, causar plaer, satisfacció, complaença, etc., i d’això es tracta, d’estimar la MÚSICA QUE M’AGRADA, o millor dit, de la MÚSICA QUE ENS AGRADA.

Salut i Música.