Fa 84 anys, un diumenge com hui (12 d’abril) es duien a terme -com passarà enguany- unes eleccions municipals.Va ser l’última convocatòria electoral de la monarquia d’Alfons XIII, un monarca que havia defensat i permès la dictadura de Primo de Rivera i que cada vegada era menys popular. La victòria en aquestes eleccions d’aquells que defensaven una organització republicana de l’Estat Espanyol va ser decisiva per a que dos dies després es proclamés la Segona República Espanyola. Però, què va passar a Alcoi?

Com a gran part de les ciutats d’Espanya, dos coalicions es van presentar a aquests comicis: una “conjunció republicana-socialista” i una “candidatura monàrquica”. Cal tindre en compte que encara estava vigent la Llei electoral de 1877, que tenia les següents principals característiques: exigia que es guardaren escons a les minories, només podien votar homes majors de vint-i-tres anys, i la forma de triar els regidors no era l’actual de llistes tancades, sinó que els votants podien triar a qui volguessin de les diverses candidatures. També és important recordar que la majoria del proletariat alcoià se sentia identificat amb les idees anarquistes, que no “creien” en l’Estat i veien aquestes eleccions com a una activitat burgesa més. 

En aquella època l’Ajuntament d’Alcoi estava compost per 31 regidors, front als 25 de l’actualitat. La coalició republicana-socialista agrupava a candidats de cinc partits diferents: el Partit Republicà Radical Socialista (el de Juan Botella Asensi, l’únic alcoià que ha exercit el càrrec de ministre), la Dreta Liberal Republicana, el PSOE, Aliança Republicana i els republicans autònoms. Durant la campanya electoral els candidats monàrquics van defendre la continuïtat del sistema de la Restauració Borbònica i que aquest consolidavauna manera eficaç de defensar l’ordre front a la revolució que representava un règim republicà. Per altra banda, els membres de la coalició republicana-socialista defenien la necessitat d’un canvi a un sistema republicà, que suposaria no només el final de la monarquia, sinó també el final de les arcaiques institucions que l’acompanyaven (Església, aristocràcia, exèrcit, etc.) i a més consideraven que la seua postura era la que defensava realment les llibertats dels ciutadans (llibertat religiosa, divorci, etc.)

Diumenge 12 d’abriles van dur a terme les eleccions municipals amb normalitat. Els resultats mostrarien una aclamadora victòria republicana amb5808 vots i una derrota monàrquica amb només 1775. El resultats donarien 19 escons a la coalició republicana-socialista i 12 als monàrquics. Aquest nou Ajuntament no prendria possessió fins el dia 17 d’abril.

Dos dies després dels comicis (14 d’abril), i amb una gran influència pels resultats d’aquests,el règim monàrquic cauria, el monarca Alfons XIII abandonaria el país i el comitè revolucionari republicà dirigit per Niceto Alcalà-Zamora es faria càrrec provisionalment del govern de la nació. Es proclamava així la Segona República Espanyola. A Alcoi entre les 16:30 i les 17 hores es proclamava la República, es llançaria pel balcó de la casa consistorial un quadre d’Alfons XIII i s’onejaria la bandera tricolor. El poble d’Alcoi va eixir als carrers per a celebrar la proclamació al so de la Marsellesa.

Entre el dia 14 i el 17 -quan prendria possessió la nova corporació eixida de les eleccions del 12 d’abril- una junta provisional es va fer càrrec del govern de la ciutat. El dia 17 Antonio Francés Sanchis, casualment el mateix nom i primer cognom de l’actual primer edil, va ser nomenat alcalde d’Alcoi. Tres dies després onze regidors de la candidatura monàrquica dimitirien, i es celebrarien unes eleccions parcials per a que altres ocuparen els seus escons.A aquestes parcials només van haver candidats republicans-socialistes,el que va fer que el consistori quedés format per trenta regidors provinents de la conjunció republicana-socialista, que no eren del mateix partit i per tant tenien entre ells discrepàncies ideològiques, i un regidor monàrquic.

Bibliografia:

Ricard Bañó i Armiñana. Manual de la història d’Alcoi. Misèria i companyia, 1999.

AA.DD. Història d’Alcoi. Ajuntament d’Alcoi i Editorial Marfil, 2007.

Webgrafia:

Historia electoral, http://historiaelectoral.com/