Sembla que ningú es fia de Pedro Sánchez. Ningú està disposat a donar-li el seusuport si no éssota tutela o supervisió. Ni els barons del PSOE, ni PODEM, ni l'IBEX35.

Des de dins i des de fora del seupartit, l'IBEX35 li ha posat com a tutor a Rivera, perquè escenifiquen junts un pacte que garantisca que “el canvi i les reformes” no van a ser més que un retoc de xapa i pintura al règim del 78. En aquests dos nous mesos de negociació que jat ransitem, Sánchez anirà ben subjecte per la mà d'Albert a “negociar” amb la resta de partits.

 I és que el partit orgànic del règim no es fia. A Sánchez només li  permetran seguir viu políticament si és bo i es comporta. Per a evitar qualsevol temptació imprevista d'escorar-se cap a l'esquerra, li imposen al xivat de la classe perquè vigile els seus moviments. Carabina permanent. No vaja a ser que al xiquet flaquege. Ja saben: lligat i ben lligat, comels ha agradat sempre a ells.

Quan Pablo Iglesias va proposar el 22 de gener un govern de coalició al PSOE tampoc va dissimular la seva desconfiança cap a Sánchez. Per això li va proposar un acord d'igual a igual (quina insolència per a alguns) amb el respatler moral i numèric d'haver obtingut tan sols 300.000 votsmenys que el PSOE en les eleccions del 20D. D'aquesta manera, legítimament, Iglesias reclamava garanties i oferia un govern de coalició en el qual, incorporant també a EU, quedaren proporcionalment representades les forces progressistes del país.

No oblidem que, entre altres raons, Podem existeix perquè molta gent que no desitja que l'estat del benestar siga desmantellat definitivament( doncs- parlem clar- aquestés, en última instància, l'horitzó al que apunta el sistema) no acaba de fiar-se del PSOE . Perquè, quan pot triar, hi ha un PSOE que escull sempre alinear-se amb aqueix sistema que defensa tan aferrissadament el bloc oligàrquic. Per açòés el partit funcional i útil al statu quo per excel·lència.

Per desgràcia, aqueixa ànima del PSOE que connecta amb les portes giratòries, les xarxes clientelars i amb la cultura del “pelotazo”, és la que ha prevalgut després del 20D. És la mateixa que governa amb el suport i aquiescència de C’s a Andalusia, la mateixa que a Europa vota sí al TTIP al costat dels grups europeus del PP i de C’s, la mateixa que en l'Ajuntamen td'Alcoi es mostra tan harmònica en projectes i raons amb el partit que dirigeix en la nostra ciutat un exalcalde del PP que avui porta jaqueta taronja. Únicament quan no té una altra opció, hi ha un PSOE que –benvingut siga el pragmatisme- ensensenya el seu millor rostre i és capaç de signar pactes com el del Botànic.

Així, hem vist a Pedro Sánchez retorçar fins a l'absurd els arguments per a intentar explicar-nos per què abans que negociar ambPodem un vertader govern i pactar una investidura amb possibilitats reals, ha preferit pactar amb la dreta liberal i oblidar-se de les propostes de progrés que sí que portava en el seu programa electoral.

La sevaargumentació es va basar en dues afirmacions: la primera, que els números no donaven. La segona, que Podem recolza als qui pretenen “trencar Espanya”. Va recórrer a la segona per a fer acceptable la primera premissa i després va haverd'eixir-se de la lògica aritmètica de qualsevol parlament democràticament constituït i tirar mà de fingits i rancis arguments: “dels que volen trencar Espanya no accepte ni tan sols l'abstenció”.

El candidat socialista ha hagutd'escoltar en el seusegondebatd'investiduracom, un darrerel'altre, totselspartits de l'hemicicle –excepte PP i C’s- li van dir que sí. Que si que donen elsnúmeros , si el que es volés formar un govern que aposte pelcanvi real i l'oberturacap a la ruta de la recuperació de drets i les mesures profundes que requereix la nostrasocietat. Totsaqueixosgrupsl’haurieninvestit. I avui els espanyols tindríem un govern de coalició amb les forcesprogressistes i amb Pedro Sánchez de president.

Cabria en aquestpunt preguntar-li a Sánchez per quèel gran escrúpolideològic del antinacionalisme de les perifèries li va semblarvàlidcom a argument, i pel contrari, la ideologia no suposa cap obstacle i sí li sembla perfectament sacrificable en el tema econòmic; dit més clarament: per què pera Sánchez la ideologia no éscap problema quan es tracta de pactar i acordar programes que inclouen un 80% dels principis econòmics liberals de FAES. Caldria preguntar-li també si la seva lleialtat està amb el que va prometre als seus electors o si, per contra, per sobre de totestàamb la Troica, amb les polítiques econòmiques neoliberals i continuistes i amb la restauració d'un règim polític esgotat.

La veritatés que hi ha una part cada vegada major de ciutadania atenta, desperta, disposada a fer-se preguntes i a no creure'squalsevol cosa. Hi ha una part de la ciutadania que connectadirectamentambaqueixesperit que representen en el nostreparlamenttotsaquells que entenen que, en una vertaderademocràcia, els programes electorals han d'entendre'scom a contractes que s'estableixen entre elspolítics i elsseusvotants; que entenen que, en una vertaderademocràcia, elssistemes i institucions que les societats es doten poden i deuen ser revisables, i han d'actualitzar-se i adaptar-se –cada certtemps- a les demandes d'aqueixasocietatnecessàriamentcanviant a la qualpretenen representar.

S'estén també al senti tcomú acceptar que l'anomenat “estat de les autonomies” sembla esgotat i requereix una nova actualització. I que aquesta actualització no pot ser excloent. Que cal atendre i entendre a tots els nacionalismes de la Península i no solament al nacionalisme espanyol. Perquè no se'ns pot escapar que, quan parlen de nacionalismes, no és des de la imparcialitat des d'on es posicionen PP, PSOE i C’s. Quan apel·len a la “sagrada unitatd'Espanya” i descarten les demandes de les perifèries ho fan posicionant-se des de l'exclusió i decantant-se per un altre nacionalisme, l'espanyol.

El Pacte del Botànic, el “govern a la valenciana”, és molt més que un simple acord de mínims, representa un primer pascap a aqueixa nova forma de reconnexió de les institucions amb les demandes de la gent. I aqueix PSOE que , al costat de Compromís, ho està fent possible en la Generalitat és el que ens agradaria veure també a nivell estatal.