Una excel·lent història contada de manera impecable. [caption id="attachment_10613" align="alignleft" width="300" caption="Maribel Casany, Neus Agulló i Marcos Cantó."][/caption] Una vegada he finalitzat amb el vídeo, Joanfra em pregunta si vull seure. M'estime més quedar darrere, plantat. Tinc, al temps, tres espectacles: l'obra, els moviments sempre transparents del públic i els gestos, la mirada i la il·lusió nerviosa de l'autor. Poques vegades, potser cap, he tingut la possibilitat de compartir una representació, la estrena no oficial, amb "l'inventor" de la història i no era qüestió de perdre l'oportunitat. Abans de començar, Ximo Llorens comentava que els nervis li demanaven anar-se'n a pegar la volta als ponts. Es va quedar, però estic segur que durant la funció ha fet encara més quilòmetres per darrere dels últims seients del Teatre Principal. La història que presenta La Dependent és un espill en el que tots es podem veure. Els problemes amb els pares, els nostres propis i el descobriment de tot el que construim dia a dia depèn d'un fil, possiblement massa prim. Al llarg de l'obra, Neus Agulló, Marcos Cantó i Maribel Casany ens fan riure, plorar i pensar amb una actuació que ens retrata a cada instant. Per moments som ells, tots tres al temps o cada vegada un. Què fem de la mare? ens mostra la manera amarga de la nostra quotidianeïtat, com tot va i torna i som capaços de trobar un alè d'esperança justament quan tot sembla estar finiquitat, tancant el cercle de la vida quasi des del mateix punt que ens fa visible les nostres misèries. Aplaudiments finals. Ximo respira, munta amb Xelo Juan a escena i Joanfra li tanca el ull a Lidia: tot redó. Veiem un fragment. En la Mostra de Teatre i en la pròxima temporada, noves oportunitats.