Montserrat Martínez Molina. FonèvolQue conste que sé que moltes de les dones que duen el trage femení sense drets el que volen és acabar com a membres de ple dret de les seues filaes, i aconseguir-ho de forma no traumàtica. I, com va dir l’antropòleg Isidoro Moreno, s’han d’aprofitar totes les escletxes, i no totes les dones s’han de pegar cabotades contra la gran pedra de la intransigència. O, com dirien en el poble del meu iaio, “tota pedra fa marge”. Però deixeu-me que us comente una reflexió. En les entrades d'enguany en algunes filaes hem pogut veure formacions femenines semblants a una esquadra, però sense ser-ho realment. L’esquadra només la fan 11 o 22 persones de cada filà (segons si tenen doble esquadra, esquadra simple o esquadra partida), són els que van davant de la banda de música. La diferència està en la dignitat, elles ixen a l’entrada perquè el seu marit o pare els ha firmat un permís, no tenen drets per elles mateixes. Com a mínim espere que aquestes dones reconeguen que sense Núria elles no tindrien la possibilitat d’eixir a l’entrada. Aquestes dones no saben el que és un recorregut sencer del dia de l’Alardo, no poden anar als assajos de la filà, no poden assistir a tots els actes festers, no són lliures. Quan una dona que paga tota la fulla faça esquadra serà important i eixirà en tots els diaris, perquè eixa dona té el dret a participar en la decisió sobre quin trage es posa, quants assajos es fan a l’any o qui és el primer tro de la filà, aleshores sí que serà lliure. Montserrat Martínez Molina Fonèvol