La festa més antiga a Alcoi ha complit un any més amb el record dels esdeveniments de 1568 quan, segons la tradició, la figura del Jesuset que es custòdia en l’església del convent del Sant Sepulcre va assenyalar la ubicació de les sagrades formes robades.

Ha estat un matí farcit d’actes que obrin la programació preparada per a commemorar el 450 aniversari. Després de la Missa del Tullidet en Santa Maria i del trasllat del  Corpus Christie ha arribat el moment de la Solemne Eucaristia en el Sant Sepulcre, amb l’acompanyament de l’Orquestra Simfònica Alcoiana.

A continuació ha començat la processó, que ha obert, com fa desde 1990, el Grup de Dances Sant Jordi amb tres balls, els mateixos que estan documentats des dels inicis d’aquesta processó, tal i com ens ha contat el president de l’entitat, Ferran Mengual.

A continuació, representants de cinc gremis tradicionals d’Alcoi han obert el seguici més sacre, seguit per una rèplica del Jesuset del Miracle que fins 2013 han cuidat les monges Agustines Descalces. Després dels representants de Adoración Nocturna, la processó l’han protagonitzat els xiquets amb pètals de roser que han llançat per honrar el Corpus Christie en el carrer Mossèn Torregrossa. Per últim, les autoritats religioses, presidides pel bisbe auxiliar de València Esteban Escudero i les civils, que a més del president de la Asociación Niño Jesús del Milagro, Jorge Ponsoda, ha comptat amb la presència de regidors municipals, l’alcalde Antonio Francés, així com els exalcaldes Jorge Sedano i Josep Sanus. La desfilada l’ha tancada la Unió Musical d’Alcoi.

La processó és l’acte que tanca els dies centrals de la festa, després de la novena, la vigília o la representació de l’auto sacramental ‘El Jesuset del Miracle’ de la mà del grup de teatre Tesalín. Aquest any també ha estat el de la restauració de la imatge del Jesuset del Miracle.

QUÈ ES CELEBRA?

 

Segons explica la tradició, Juan Prats va entrar a l'església el 29 de gener de 1568 va robar el cofre de plata que contenia les sagrades formes. Dos dies després, Joan Esteve ‘l’aixada’, va registrar la casa del sospitós va trobar en la cavallerissa, tapat amb terra, fems i llenya que es conserven en el convent del Sant Sepulcre, el cofre de plata.

 

La tradició assenyala que la imatge del nen Jesús de la veina de Prats, Maria Miralles, va modificar la seua posició per a mostrar el lloc on estaven les sagrades formes. En lloc d’assenyalar al cel,  el seu braç i dits van assenyalar el lloc de l'amagatall.

 

Aquest fet va impulsar a l’arquebisbe de València, Joan de Ribera a crear en el lloc un monestir, que han cuidat les Agustines Descalces durant 416 anys, des de 1597 fins 2013, quan el bisbe Carlos Osoro va traslladar la seua comunitat a Benigànim.