El CIP FP Batoi ha celebrat la I Jornada Gastronòmica al costat de Mutua Levante amb l'objectiu d'enfortir les relacions amb empreses i així el centre puga donar més oportunitats al seu alumnat. El primer dels actes ha sigut una xarrada divulgativa sobre l'oferta formativa del centre. L'acte central ha constat d'un dinar a càrrec dels alumnes del CFGM de Cuina i Gastronomia, el CFGM de Serveis de Restauració i el CFGS de Direcció de Serveis de Restauració, tots ells baix la direcció del propietari i cap de cuina del restaurant l'Amagatall de Tota, Jorge Sanus.

Els assistents han pogut gaudir, al restaurant pedagògic del CIP FP Batoi 'L'assaig', d'un còctel de benvinguda fruit dels aprenentatges i la invenció dels alumnes. A la taula els esperaven dues de les tapes que obrien el menú: cacaus al 'curry' i papes amb salsa d'escopinyes. Les següents tapes, coca en farina amb llonganissa trufada i coca en tomaca, reinventaven 'lo de tota la vida' amb una massa de mil fulles fent de l'aperitiu de la terreta un mos lleuger. L'última de les tapes seguia rememorant les nostres comarques, aquesta vegada amb una croqueta que volia ser pericana i que ens provocava un joc de contrastos de temperatures al paladar.

Els entrants han sigut tres, en aquesta ocasió el xef ha barrejat la cuina més moderna amb la més tradicional, la de la iaia. Els alumnes començaven servint els falsos 'niguiris' de lluç i gamba, seguint per la croqueta d'aladroc i finalitzant amb una espectacular borreta. Tot en les seues justes quantitats perquè encara faltava el més gros.

Els alumnes, en tot moment pendents dels comensals, no deixaven que el got es buidara per a continuar gaudint fins als dos plats principals: tonyina de l'ensalada valenciana, i arròs de conill i caragols, seguint potenciant així els nostres productes.

A l'hora de les postres, i malgrat la panxa plena, sempre queda lloc per a alguna cosa dolça i no era per a menys amb les dues bombes explosives de sabor que Sanus havia guardat per al final. Rosegons 'Amagatall', i pa, oli i xocolate. Blanc i negre, per a no deixar la terreta. Tot amanit amb un polsim de sal que potenciava el sabor d'una forma que mai imaginaríem.

Tant el centre com els alumnes han demostrat una magnifica atenció. Podem dir d'aquests aprenents que ja es poden considerar professionals. Xics i xiques, enhorabona!