Durant aquests mesos de confinament la cultura ens ha donat un alè de vida, ens ha empentat a mirar al davant, ens ha transmès força per aguantar durs dies de clausura a les nostres llars. Valents músics i músiques tocant des de les finestres pas-dobles, marxes mores o cristianes, cantants des del balcó entonant cançons que alegren les vesprades, actors i actrius des de les xarxes socials amenitzant els matins, poetes escrivint, professors d’art amb classes online…

També hem pogut observar la precarietat del sector. La cultura i la persona o entitat que la du a terme té una imposició social, majoritàriament l’anomenem hobbie o oci. Però no totes les persones de la cultura ho fan per oci, sinó que és la seua professió, una professió tan digna com complicada de conciliar amb la vida personal. Moltes persones i entitats que es dediquen a la cultura no han pogut actuar o obrir els recintes (teatres, museus, bars musicals...) per tant, no han facturat i es posa en perill la continuïtat de la feina que es du a terme.

La cultura ens ha fet veure que és necessària per a la societat, ara és l’hora de tornar-li el favor i donar-li el tracte que és mereix.

Amb aquestes paraules es pretén fer una crida a la població: consumim cultura; cultura internacional, cultura nacional, cultura regional, però sobretot cultura local. En el moment que es puga acudir als teatres a veure alguna actuació musical de la ciutat (bandes, cors, orquestra simfònica, instruments de corda...) cal acudir. En el moment que una poeta o escriptora escriga un llibre i el presente a una seu qualsevol, cal acudir. En el moment que es faça una representació teatral, cal acudir. En el moment que obrin els museus, cal acudir. En el moment que un cantant actua en un local que ofereix música en directe, cal acudir. En el moment que grups de tabals i dolçaines o danses actuen en qualsevol lloc, cal acudir. A la propera exposició de pintura, cal acudir.

Cal acudir, hi ha que donar suport a la cultura, no sols des de les institucions (evidentment), també des de la població, assistint a esdeveniments culturals tant gratuïts com no, consumint cultura local. El COVID-19 ens ha llevat moltes coses, però no pot acabar amb la cultura, i evitar això es tasca de totes i tots.