Article d'opinió de Jordi Pascual Mollà, subdirector de Radio Jove. Aquest article ve inspirat d'una discussió política entre amics, no tinc en ment fer propaganda ni molt menys negar la validesa de ningun partit polític. En aquesta discussió què esmentava va acabant eixint la frase què ho soluciona tot: “La qüestió es què vivim bé”, i és cert, no cal ni independència ni unitat per a què vivim millor ja què jo tinc una casa, uns estudis, perspectives de futur,... i la gent què estiga llegint açò molt probablement tinga també una vida “fàcil”, i ho fique entre cometes referint-me a la facilitat en la qualitat de vida.  Per començar tota la gent què llig açò té accés a Internet, el què en llocs com en Sudamèrica és un privilegi i en llocs com en Japó és el dia a dia, sols què allí ens tripliquen en velocitat de la xarxa. Però alhora la frase de “Vivim bé” és una mica egoista, perquè sí hi ha molta gent, per sort, què viu en condicions bones però alhora hi ha moltes altres què no. Agafe d'exemple la nostra ciutat, Alcoi. Sí, la majoria de gent viu en bones condicions, en un pis, una casa o un xalet de luxe; en un, dos o tres cotxes; amb els fills escolaritzats en educació pública o privada. Sí, cadascú al seu nivell, però la majoria de la població de la nostra ciutat podem gaudir d'una vida “fàcil”. Però també hi ha prou gent a la nostra ciutat en condicions pèssimes, cada vegada més gent vivint al carrer o gent apartada a classes socials “inferiors” què acaben vivint set persones en una casa de 3 i en condicions preocupants. Aquest panorama passa a la nostra ciutat, però també passa a les ciutats veïnes i és més a tot el món cada vegada hi ha més gent sobrevivint més què vivint. No cal anar massa lluny, a què tots  preferim anar per una serie de barris per a no ficar-se en barris de “gitanos” (com es diuen popularment)? I quina culpa tenen aquestes persones de no tindre un nivell de vida què els puga facilitar una vivenda digna i unes condicions millors? Recordeu en la història com qui naixia en una classe dominant tenia la vida arreglada i qui naixia en una família d'esclaus acabava seguint el mateix camí sense poder progressar en l'escala social? Tal vegada en l'actualitat no estem tant lluny d'açò. Quines esperances té un xiquet què naix en una família pobra en un món capitalista? Deuriem de començar a deixar de banda les nostres diferències i ajudar a la gent què més ho necessita, però dubte molt què hi haja algú capaç de deixar les diferències de banda i alçar-se un bon dia per ajudar a la gent més necessitada. Per a estalviar-se aquestos esforços i ajudar a la major part possible de la població es va crear la democràcia política, aleshores és en mans dels nostres governants millorar la situació dels més necessitats i no deixar què empitjore l'estat de ningú. Per això us anime a pensar cara les pròximes eleccions, penseu qui beneficiarà al major nombre de persones, qui ajudarà a la gent més necessitada, qui tindrà en compte la nostra història i cultura, pensa en els teus avantpassats i els teus descendents i busca el millor per a la societat. Ja què la societat no és minoria, sinó el conjunt de tots el ciutadans pensa en ells i en totes les teves raons i a partir d'eixa reflexió marca una casella o un altra en el fullet en les eleccions. Potser si tots pensarem així i es buscarà un polític què pensa en la totalitat social tot aniria millor; és clar, això es quasi impossible, si tens eixe pensament tens dos opcions, ser tu qui et presentes a les eleccions buscant beneficiar el món què ens envolta o ser capaç de deixar les diferències de banda i alçar-te un bon dia per ajudar a la gent més necessitada. Anime a tota la gent a què obrim els ulls i mire'm en beneficiar la societat i el món què ens envolta. Elegix el polític què consideres correcte per a dur a terme les accions igualitàries entre classes, dona diners per ajudar a la gent més necessitada, sigues solidari i sobretot no oblides què el món està molt mal repartit i hi ha gent arreu del planeta què mereix una oportunitat.