Exposició-homenatge a Vicent Moya. [caption id="attachment_22475" align="alignleft" width="300" caption="Juanjo Moya, i darrere Peidro, Antolí, Pilar i Miró"][/caption] Tinc un quadre de Moya. Un arlequí. Va ser un regal de noces que va arribar minuts abans de la cerimònia de la mà de Vicent i Pilar. El tenim posat en el lloc més destacat de casa. Per davant, signa Moya López. Per darrere, ens desitja felicitat. Un emocionat Manolo Antolí ha pres la paraula en la inauguració de l’exposició. Més persones no cabíem en la sala d’exposicions del Centre Cultural Ovidi Montllor. Més pintors, tampoc. Estaven tots. Toni Miró, Solbes Arjona, Miguel Peidro, Ferri i molts més juntament a amics i representants socials d’abans i d’ara. Després vam ser veïns. Poques vegades vam coincidir en l’ascensor. Si no és que Pilar el treia de casa quasi obligat, Vicent només pintava. Mai vam parlar del temps. Els pocs minuts de viatge sempre estaven plens de conversa i anècdotes. Sempre contava alguna cosa, com si el món passara cada dia entre ell i el llenç. Fa calor i Pilar no es descorda l’abric. Està colorada. Potser d’emoció. Antolí ha parlat de Vicent, l’amic. Els encontres, les històries, l’afabilitat i Pilar, de la que ha dit que ha estat una de les raons que ha fet possible l’art de Vicent. Amb la veu quebrada, Manolo ha reconegut que el motiu d’aquesta nit d’encontres i retrobaments és trist, perquè l’homenatge te l’origen en la desaparició de Vicent fa uns mesos. A més, Manolo ha tingut un missatge d’ànim al mestre Josep Albert, que està recuperant-se. Mestre, un dels impulsors de l’exposició juntament amb Toni Miró, ha escrit en el catàleg que ha volgut que aquesta exposició siga “un homenatge als quatre vents” a l’amic Vicent i al pintor Moya López. Com a “persona sensible, un artista dotat i atret per la bellesa, un realista contundent” ha descrit a Vicent Moya el seu alumne Toni Miró, present en un dels retrats de Moya en el Ovidi Montllor, fet quan aquell xiquet de poc més de 14 anys volia aprendre del mestre Moya. “Son coses que venen així” reconeix Pilar a un dels amics de la família davant del seu retrat i pocs metres de l’autoretrat, cigarreta en la boca, de Vicent. Pilar ja s’ha llevat l’abric i acorda amb Cris que per a demà farà arròs a la cassola. El menut Gabriel mira el retrat de son pare i pregunta si, com ja sap és Juanjo quan era com ell. “L’artista va acabar abans que la persona” reconeix Juanjo, quan ens explica que l’últim quadre, de 2009, el te ell en casa i que en els últims mesos Vicent, el pare, no havia pogut fer molt més per les seqüeles del tractament. L’últim en parlar ha segut, precisament, Juanjo. Ha agraït la presència de tots, l’esforç dels organitzadors i ens ha regalat el titular. A partir d’ara gaudirem del que ens queda, de l’art de Moya López, del meu Arlequí. L’exposició estarà fins a finals de gener, amb el parèntesi del Nadal. Veiem unes fotos de l'exposició. Per a veure-les en gran, fes clic i quan estiguen en un altra pantalle, tornes a fer clic. [gallery order="DESC" columns="2"]