Article d’opinió de Diego Luis Fernández Vilaplana, coordinador d'Esquerra Unida d'Alcoi. A Europa l'esquerra retrocedeix des de fa dècades. Sense proposta econòmica alternativa al capitalisme salvatge, el discurs fa aigües per tot arreu. En aquest temps, hem assistit a dimissions i traïcions clamoroses. Totes elles fruit de la impotència o la covardia. A Blair, arrossegat per Giddens, el van seguir un rere altre tots els líders (en teoria) socialdemòcrates del continent. Els nostres, els de casa, ho van fer, fins i tot, amb alegria. González assegurava que “el Marxisme em va deixar a mi” i imaginem qui se'l va trobar on buscava: “L'Estat de dret també es defèn a les clavegueres”. Ja ho va dir Mitterrand: “Socialisme és tot allò que fan els socialistes”, és a dir, afegiria jo: robar, malversar, aporrejar manifestants, terrorisme d'estat, abaratir l'acomiadament, augmentar l'edat de jubilació,... Amb aquesta “esquerra” oficial a la dreta cavernícola hereva del franquisme, al PP, li resulta molt senzill enganyar-nos amb la disfressa de demòcrates de tota la vida. I front a aquest pacte tàcit entre les dues cares del sistema, les expressions de l'esquerra social i política existents s'han limitat a oferir una tímida resistència. Una estratègia defensiva aferrada al feble estat del benestar que els nostres majors van arrancar amb sang al capital. El 15M Però, per fi, ha nascut un moviment social capaç de fer tremolar els ciments d'aquesta gran mentida. O, al menys, això ens agrada somniar. Pel sud, des del graó més feble de la Unió Europea, ha penetrat la revolta global iniciada al nord d'Àfrica. Una potent organització horitzontal ha posat en qüestió les retallades socials dictades pels amos del món. Però, no només això. El que més sorprèn als gestors del sistema és la seua vessant propositiva. Acostumats al sindicats domesticats i a l'esquerra fragmentada, el 15M suposa un enemic per al que no estan preparats. No ens pot estranyar que Rubalcaba i Puig hagen tret els gossos a caçar. Ja deia Guerra que tot el que està a l'esquerra del PSOE és problema exclusiu de la Guardia Civil. Però la repressió no funciona i posa l'opinió pública al costat de les víctimes. Per això, la següent estratègia ha estat la de desprestigiar els seu missatge. “Són utòpics” repeteixen polítics amb corbata i tertulians a sou. Sense molestar-se en buscar el vocable al diccionari. Galeano ja ens va explicar que la utopia s'allunya com l'horitzó quan ens apropem a ella però és imprescindible perquè servei “Per a d'això, per a caminar”. Passar a l'ofensiva El 15M no planteja quimeres, les seus propostes són més que raonables. Aturar els retalls i repartir la riquesa és una aspiració més que legítima. Segons el sociòleg i economista socialdemòcrata Vicent Navarro, amb una fiscalitat com la de Suècia a l'Estat espanyol es podrien crear 5 milions de llocs de treball. I això, salvant el diferencial de renda. La revolta no ha fet més que començar i, després de les acampades i les manifestacions multitudinàries, prepara una vaga general. Una acció en positiu, lluny de les convocades pels actors tradicionals. Ací no hi ha por al fracàs, ningú no es juga el lloc de feina. I la vaga ha de ser tret d'eixida d'un nou procés constituent tres dècades després de la mort del genocida de veu aflautada. Una transformació radicalment democràtica de les injustes estructures que ens sotmeten i que ningú no es va atrevir a modificar quan tocava. Esquerra Unida d'Alcoi fa aquesta radial aposta, al servei d'un moviment de transformació. I ho fem, des del govern a l'Ajuntament però també, i sobretot, des del carrer.