Article d'opinió de Fonèvol. Quan pensem en els uniformes, ens venen al cap els militars; si pensem un poc més ens adonem que hi ha uniformes en diferents treballs: grans magatzems, companyies aèries, hospitals. I si pensem en el temps d'esplai, porten uniforme els equips d'esport, alguns grups juvenils, o els grups que organitzen celebracions festives o religioses. A molta gent la idea de l'uniforme li resulta desagradable, una imposició, però no podem ignorar que té la seua funció en alguns casos, per exemple saps a qui preguntar-li si et trobes a un hospital. L'altra gran finalitat (des de'l punt de vista més amable) és que la gent se senta unida, els uniformes ens fans sentir que pertanyem a alguna cosa. En tots els llocs de treball on s'utilitza l'uniforme (Guàrdiacivil, militar, companyies aèries), les dones trien si volen posar-se el "femení" (amb falda) o l'estàndard (amb pantaló). Fins i tot, a aquestos llocs on se suposa que l'uniforme és obligatori, poden triar. L'ordenança de la festa diu que una junta amb poquíssimes o cap dona, i una assemblea que no té cap dona en absolut, decideixen que les dones es posen un trage diferent de l'uniforme de la filà; l'objectiu està clar. El fet de posar-li a les dones un trage diferent és una forma més de bandejar-les, si ens posen un trage distint, és clar que és per a segregar al col.lectiu i marcar als que no tenen ni veu ni vot.