Article d'opinió de Diego Luis Fernández Vilaplana, Secretari polític del Partit Comunista a Alcoi Per fi s’han tret la careta. Ja ho deia Krahe...ni socialistes ni obrers. No han tingut prou regalant-li els nostres diners a la banca. La cobdícia de les grans fortunes no sembla saciar-se amb l’augment de l’IVA als més pobres. El Capital mou els fils i Salgado (la ministra que sempre ha volgut la dreta) demana més sacrificis, com si es tractés d’un circ romà. Sacrificis a més de quatre milions d’aturats que es dirigeixen abnegats al martiri de l’atur. Sacrificis al milió llarg de famílies que malviuen sense cap ingrés. Sacrificis als ajuntaments, a la sanitat i a l’educació, després de retallar en 5.000 milions d’euros el pressupost actual. I ara, també, sacrificis als futurs jubilats. El Fons Monetari presiona a Zapatero i Salgado surt corrent a fer una genuflexió vergonyosa davant el Financial Times. Les reverències del govern davant el sancta sanctorum de l’economia de mercat ens impedeix arribar a final de mes... A hores d’ara, Pablo Iglesias es deu estar removent a la tomba al veure en què s’ha convertit el PSOE. Mentre les multinacionals, la CEOE i el PP es freguen les mans veien com plouen pedres sobre el proletariat. Ni reducció de la jornada laboral per repartir el treball ni inversions en l’economia productiva. La gran solució per eixir de la crisi consisteix en augmentar l’edat de jubilació. D’aquesta manera, ens redueixen les pensions, augmenten l’edat mínima de cotització i, el que és més greu, impedeixen que el jovent trobe un lloc de feina ja no en anys, sinó en dècades. Es pot ser més de dretes? El president del govern ha demostrat una vegada més ser una figura simbòlica, una excentricitat que el capitalisme concedeix a la democràcia representativa. Calen més raons per convocar una vaga general? Diego Luis Fernández Vilaplana Secretari polític del Partit Comunista a Alcoi