Article d’opinió de Diego Luis Fernández Vilaplana, coordinador d’Esquerra Unida d’Alcoi. Diumenge hi haurà poques sorpreses. Les ciutadanes i ciutadans sotmetran el PSOE a un bon correctiu. Els socialistes s’ho han guanyat a pols. Porten quatre anys traint el seu electorat i el seu propi programa. Zapatero ha passat de ser la darrera esperança de la socialdemocràcia europea a convertir-se en la dreta amb pell de corder. Els regals multimilionaris al capital financer. Els retalls de drets en la reforma laboral. L’augment de l’edat de jubilació fins als 67 anys. L’esmena constitucional per finançar els bancs abans que els serveis públics. La congelació de les pensions. La baixada de sou dels funcionaris. La pujada de l’IVA. I, per si ens quedaven dubte,... 5 milions d’aturats. Per la seua banda, el PP rebrà una representació immerescuda. Un botí que no s’han guanyat perquè porten vuit anys de vacances y perquè allà on han governant encara ho han fet pitjor. El País Valencià és el paradigma. Ací han buidat les arques per enriquir els seus amics i han deixat la sanitat i l’educació pública prop del col•lapse. Tot açò no deixen de ser conjectures. Les urnes continuen buides i el poder de decidir continua en mans de la ciutadania. Que és on hauria de residir sempre, i no als mercats. Però si emprem l’enquesta del CIS com a referència, i filem prim, podem jugar a esbrinar el futur. A la circumscripció d’Alacant poden passar coses interessants. La candidata socialista local, Patri Blanquer, sembla no tenir cap possibilitat. Però, per contra, Amparo Ferrando del PP es disputa el seu escó amb Esquerra Unida. Enquestes més recents donen per segur que l’esquerra real tindrà representació a casa nostra. Es tracta d’un diputat imprescindible per a que la dreta abaste la majoria absoluta. 7 ó 8 canvis en aquest sentit deixarien a Rajoy pendent de pactes postelectorals. Aquesta vegada, més que mai, el vot útil de l’esquerra a casa nostra és el vot a Esquerra Unida del País Valencià. Un vot a favor de la democràcia i en contra de ‘Rubaljoy’, del bipartidisme asfixiant. I pot semblar anecdòtic, però jo fa uns dies que no pare de preguntar-me a qui votarà Sedano. El líder del PP local va acusar Ferrando de fer proselitisme per altres forces en la campanya de les municipals. Amb la guerra intestina que manté la dreta alcoiana i les dades a la mà, possiblement Jordi opte per votar Esquerra Unida per a que Amparo no siga diputada, o pot ser m’equivoque.