Adrián Espí: “el Tio Piam podria ser que en 1844 ja estaguera”. (amb vídeo) Són dies per a parlar de la Festa dels Reis. Per això en pagina66.com hem volgut mantindre una conversa amb Adrián Espí, la persona que de segur millor coneix la Cavalcada, el Ban i les Pastoretes, per a que en contagie, més encara, de la màgia, la il·lusió i l’emoció de la millor “enganyifa” com diu Espí, que construïm cada any entre tots. Ací teniu el vídeo de l'entrevista. A continuació, el text. Quan hem arribat a casa d’Adrián Espí estava empaquetant. El misteri s’ha de preparar i la tranquil·litat de la casa és el millor aliat. Però la Festa del Nadal alcoià no descansa per a Espí. Sobre la taula del seu despatx, plena fins el límit de llibres i història, estan les últimes recerques sobre el Tio Piam al costat d’un dibuix que fa uns dies Ramón Castañer li va fer arribar. 127 ANYS Situem l’entrevista en el saló, on els records de família, festa i faena han creat una atmosfera que per si soles ens parla de la vida dels que allí viuen i han viscut. “Són 127 anys de Cavalcada si contem des de 1885 en que vam tindre la voluntat de fer la Cavalcada tots els anys” ens conta Adrián Espí, com si els que estem en el seu saló haguérem estat aquell dia en el lloc on es va decidir fer la primera Cavalcada. Potser que estenguérem i potser que abans, en 1866 escriguérem allò que Espí ens conta com “un antecedent molt bonico en la tarde de hoy saldrán unos jóvenes a recibir a Sus Majestades los Reyes Magos, que serán recibidos con achones de viento y con la Banda de Música Nueva. Sus Majestades tirarán confites a los niños y darán la vuelta a Alcoy”. MOLTES ETAPES Parlem del primer itinerari “llarguíssim que entrava per la porta de Cocentaina i pegaven la volta a Alcoi, muntaven fins al Partidor, carrer Sant Francesc cap amunt, tornaven a baixar per Sant Nicolau i anaven fins la Plaça i passaven per l’Ermita de Sant Jordi”, de com la política s’ha obstinat de vegades en fer difícil l’arribada dels reis com en els anys des de 1866 a 1885, amb “les primeres vagues... No estava el temps per a Reis, la gent estava en altra cosa” o els de la Guerra Civil quan “estava la gent pegant-se tirs per les trinxeres com tenien que fer açò, però no s’abandonaven els pobres de l’Asilo”. Adrián Espí ens ha relatat com han sigut moltes entitats les organitzadores al llarg del temps, com el Círculo Industrial, el Círculo Católico, els Marraskets, els Gusmans, el Frente de Juventudes després de la Guerra Civil, els Amigos y Damas de los Reyes Magos a partir de 1970 o ara el tàndem Ajuntament-Associació de Sant Jordi. Moltes etapes, molts itineraris, com l’anterior a l’actual, des del Matadero, i moltes maneres de què els Reis arriben a Alcoi, que per a solucionar els entrebancs meteorològics han eixit al carrer en jeeps de l’exèrcit o en taxi. LA FESTA SENZILLA DELS DETALLS Però si alguna cosa il·lumina la mirada de Espí són els detalls que fan especial a la senzilla Cavalcada d’Alcoi. El telegrama, la estrella de Mariola, les burretes, les torxes i dades com que “en 1887, dos anys després de la fundació real ja, apareixen els negrets de les escales i muntaven ja als primers pisos a deixar els joguets als xiquets” o que durant molts anys arribara a Alcoi un sobre amb 25 pessetes sense direcció “sense nom, posaven en el sobre la Torre d’Hèrcules i el Barranc del Cinc, donatiu antic director del Banc d’Espanya, tots els anys per a ajudar a la Cavalcada”. “L'ANY 24 INVENTEM ACÍ LA PROCLAMA DELS REIS" I el Ban. “L’any 24 s’inventem ací la proclama dels Reis, el Bando, per a que els xiquets ixen al carrer i puguen sentir en un llenguatge i un valencià de l’època que venen els Reis i porten balons, i nines, i tricicles, i futbolins i totes eixes coses”, ens ha relatat Espí, qui ha continuació ens ha declamat el primer “Per ordre de Ses Magestats, els Reis Magos de l’Orient tinc encarrec d’anunciar-vos un gran aconteiximent”. Ara, en 2012, ha recordar Adrián Espí “estem arrapant el centenari del Bando” en el que han participat poetes com Joan Valls, Camilo Bito, Rafael Coloma, Amando Santacreu i el mateix Espí que ha reconegut que “ha segut un honor i jo que he fet 8 bandos i n’he llegit 4 i puc dir-te que emociona”. EL TIO PIAM, DES DE 1844 Ara Adrián Espí està investigant al personatge del Tio Piam “la premsa de l’època diu que era un personatge que enganyava els xiquets, i els xiquets, amb el misteri d’aquelles nits i crec que va ser el que va crear una consciència del que poguera ser la fantasia del Reis”. En les seues cerques, Espí ha trobat que “podria ser que en 1844 ja estaguera, el que suposa la primera pedreta del que després seria la Cavalcada 1866 i 1885”. Records com la polèmica entre Sevilla i Alcoi en els anys 70 en Radio Nacional de España per comprovar quina era la cavalcada més antiga, el recorregut o la conjunció dels tres actes del Nadal alcoià “parlem de la trilogia de Festes de Moros i Cristians, 22, 23 i 24 o primer, segon i tercer dia, però ací també, el primer acte són els pastors que van a adorar al Jesús al portal de Betlem, el segon les burretes, els xiquets en la carteta en la mà i el Bando i el tercer acte és la parada dels Reis, l’entrada dels Reis a Alcoi” han anat venint durant l’entrevista. MÉS LLUM Sobre els actes, Adrián Espí “no canviaria res ni del Bando ni de la Cavalcada”. “Te que ser ingènua, xicoteta, amb misteri, crec que li falta una cosa, i és llum, jo crec que si apagarem les llums i posarem 500 torxes li donaríem una vistositat, una fantasia i una espècie de cert misteri extraordinària”. Després de l’entrevista Adrián Espí continua contant anècdotes, com aquella en què ell declamava el Ban i es va decidir fer-ho per Radio Alcoy cada 10 minuts perquè plovia a mars, però que es va retardar perquè el taxista no el deixava baixar si no abonava la carrera, que no duia perquè anava amb el vestit d’Ambaixador, o com es va negar a reescriure un ban al castellà i com Rafael Coloma va fer entrar en raons a l’alcalde Paco Vitoria. La màgia dels xiquets, com acaba l’entrevista. I dels majors.