Mauro Gómez García. Des de principis del segle XX, la nostra societat Alcoiana està dedicant una especial atenció al futbol local. Des del punt de vista acadèmic, este esport havia sigut considerat fins ara com una mera diversió o un capritx d'uns pocs, a pesar de les importants repercussions socials que genera. Amb el pas del temps, este mer capritx s'ha transformat en un gran eix econòmic, polític i especulatiu. Un temps després del celebrat ascens a segona divisió, el Club Deportivo Alcoyano, és informat que té sis mesos de termini per a reunir els 3.252.605 euros que ha fixat la Comissió Mixta de transformació de clubs en SAD com a capital social mínim. L' Alcoyano està obligat a complir estos requisits, ja que entra a formar part del “futbol profesional”. Sens dubte, les nefastes gestions del club dutes a terme, en la majoria dels casos, per directius escassament professionals, junt l'actual situació econòmica per la que travessa tot el món, ha desmotivat als seus possibles inversors. En conseqüència, el regidor i vicealcalde Rafa Carbonell, ha decidit utilitzar diners públics del poble d'Alcoi per a salvar la seua economia comprant un paquet majoritari d'accions. Així com salvaguardar la identitat del club i evitar que gent de “extranya reputació” puga fer-se amb la seua propietat (arguments de Carbonell). A pesar d'això, l'Ajuntament, al tractar-se d'una institució pública, tan sols pot aconseguir el 18% de les accions. Així, doncs, esperarà al final del procés, concretament la tercera fase que succeirà al juny, per a veure la seua evolució i si és necessari es farà càrrec d'accions amb l'objectiu d'arribar a eixe 51% que permeta que el club quede en mans de persones i institucions de la ciutat. Estem parlant gran quantitat de diners públics del contribuent que es va a emprar en un club merament privat amb l'escusa de ser “un bé per a tot el poble” (paraules de l'alcalde Toni Francés en la Cope Alcoi). Realment, es tracta d'un absurd que l'Ajuntament d'Alcoi finance una operació que no potència l'economia ni l'ocupació, i el que fa realment és teixir una operació financera deixant en complet desavantatge i desigualtat de condicions a la resta de clubs esportius d'Alcoi. ¿Moral? Jo crec que cap, hauran de canviar el seu crit de guerra ja que amb este tipus d'actes perden la seua total credibilitat. Cal destacar la sospitosa manera del Club Deportivo Alcoyano a voler transformar-se en SAD i posar a la venda les dites accions. Tal vegada estiguen olent-se l'escassetat de compra per part de la societat alcoiana, qui sap, tot són suposicions. Igual que també pensar que tot açò ha sigut emparaulat junt amb Rafa Carbonell amb anterioritat per a salvar el club ja que, l'ajuntament, només va tardar una setmana després de la publicació de la venda de les accions a anunciar el seu compra... suposicions, clar. I açò no acaba ací, podem destacar també la mala gestió de l'esdeveniment organitzat pel senyor Carbonell realitzat per a l'ascens del club, que van ocasionar desperfectes en la gespa del camp de Collao i en conseqüència la posterior acció de renovar-ho, presa pel mateix. Un cost de 170.000 euros trets de les butxaques dels ciutadans, molts d'ells, res tenen a veure amb el Club Deportivo Alcoyano i que han de pagar religiosament els seus impostos perquè persones com el senyor Rafael Carbonell prioritze d'esta manera a favor del club, sent conscient del deute de mes de 131.000EUR que té amb la resta de les Entitats Esportives locals. Basant-se únicament en que “creem que val la pena invertir en l'Alcoyano”, segons ha declarat Carbonell. Este individu s'ha botat a la torera un important article constitucional, com és el 103.1, que diu “La Administració pública servix amb objectivitat els interessos generals i actua d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb sotmetiment ple a la llei i al Dret.” Carbonell posa com a prioritats la mera diversió que només uns quants poden permetre's a costa de diners públics i que amb este tipus d'actes deixa molt a desitjar respecte a la gestió de l'Ajuntament. Ja que alberguen un deute de 6,2 milions d'euros de pagaments a proveïdors els quals depén el seu propi negoci del cobrament d'eixes factures i que, gràcies a persones com el senyor Carbonell queden en segon pla, ja que és molt mes important comprar, accions d'un club esportiu que no ha sabut administrar els seus actius. Pareix que el ”prometo, prometo hasta que meto”, era la pròpia tècnica de Carbonell, i ha preferit pujar-se al carro de la nefasta administració de l'anterior legislatura de Jordi Sedano. Este tipus d'accions pròpies d'un mecenes, junt amb l'ambiciosa condició que va imposar al voler declarar-se Vicealcalde per a un pacte de tripartit, fan pensar a u, les cartes amb què juga Carbonell, i la primera cosa que em ve al cap és: “oportunisme polític” ja que pareix que canvien els colors però no les maneres. De totes formes no vull ser mal pensat, per això deixe als lectors que traguen les seues pròpies conclusions.