David Abad Ruiz, Regidor d’Hisenda i Personal. Ajuntament d’Alcoi. Tres gots i una piloteta minúscula, damunt d’una caixa de cartó. Uns guaites vigilen en cada cantó, i un que fa de ganxo i es fa passar per guanyador. I el “primo” que sempre pica. Tots ho tenim clar. Un got: els proveïdors dels ajuntaments, que s’han vist abocats a uns deutes considerables i que per diverses raons no se’ls poden pagar. En el cas d’Alcoi, perquè la gestió de l’anterior govern municipal del PP s’ha deixat 5 milions d’euros de forat i perquè la Generalitat ens deu uns altres 5. Dos gots: Els ajuntaments, que veuen com durant anys han estat assumint competències que no els tocaven, subvencions finalistes de les autonomies que els bloquegen els recursos econòmics, o grans projectes electoralistes. En el cas d’Alcoi ho podem veure clar: jutjats pagats per l’Ajuntament quan són competència de la Generalitat; amb el Boulevard ha passat el mateix; balafiant diners en plets perduts des del principi, com en el cas de la Rosaleda, i altres casos o grans “eventos” sense trellat: els viatges al Japó, Nova York, les campanyes “Alcoy te mueve”, etc. Tres gots: L’Estat Espanyol i el seu nou govern del PP que vol donar una solució final, però que no s’assemble gens al que va fer el govern anterior. Comencen per un Decret urgent, precipitat, inexacte i més paregut a un dinar de “capità moro” que a una solució seriosa. Deixen fora del pagament de deutes dels ajuntaments diferents empreses concessionàries municipals (TUASA, VAERSA, Grupo AMS, La Dependent...) i, per tant, serà una solució parcial. Demanen burocràcia a tots: plans d’ajust redactats en 10 dies per a 10 anys, els proveïdors han de fer escrits per a demanar cobrar (sic), certificats individualitzats que bloquegen les intervencions municipals i no deixen que puguen fer altres faenes... Els guaites, els que vigilen que tot vaja bé, és evident que serien els de la Unió Europea. I els ganxos, que fan creure que amb tot açò eixim guanyant serien tres: Rajoy, De Guindos i Montoro. No sé qui dels tres mana més, però sí que tinc clar qui no ho fa. Ells ens han parlat de la seua bondat i que tots eixirem guanyant: els proveïdors només cobren, contractaran 100.000 persones (com si la faena que ja han facturat l’hagueren feta sense treballadors), o que aconseguiran controlar els costos municipals. Però ens falta un personatge, el més important: el triler, aquell que amb la seua habilitat mou els gots i amaga la piloteta, i amb l’ajuda dels “ganxos” ens fa creure que podem guanyar l’aposta. El triler i els ganxos sempre són un equip. I està clar que aquest Pla de pagament a proveïdors només té 2 objectius:

1. Intervindre els Ajuntaments i eliminar l’autonomia que la Llei els confereix: apugen l’IBI, incauten la participació de tributs de l’Estat...
2. Afavorir la Banca.

Com? El Banc Central Europeu ha posat diverses voltes la maquineta de fer diners en marxa: a l’1% d’interessos. La major part dels diners se’ls queden els bancs espanyols, i ara presten una part d’eixos diners als ajuntaments, que els han de tornar al 5%. Benefici net per al Banc: un 4% sense fer res, ni són seus els diners, ni tenen cap risc perquè les noves Lleis obliguen que els préstecs siguen el primer que es pague. A Alcoi, aquest primer any, pagarem més de 300.000 € en interessos per aquest Pla a proveïdors. Es podrien fer moltes coses amb aquests diners: reparacions al carrer Calderón i altres obres; polítiques d’ocupació com un nou Taller d’Ocupació, etc; però no, se n’aniran directament a la Banca. ¿No hauria sigut molt més senzill i barat que el Banc Central Europeu Haguera haguera prestat directament els diners als Ajuntaments a l’1%? Ara entenc per què Rajoy va apujar l’IBI el 10%: així els interessos d’aquests préstecs, els paga directament el ciutadà a través del rebut de la contribució. Total que el Pla de Pagament a Proveïdors s’ha convertit en una subvenció encoberta als bancs, que acabarem pagant tots de les nostres butxaques. I això que l’Estat Espanyol ja ha aportat molts diners als bancs. Fa unes setmanes un grup d’ONG de gran prestigi calculaven que amb l’1% de les ajudes que els Estats han aportat a la banca aquests anys s’acabaria la fam en el món per sempre. Impressionant. Acaba el ball de gots. El triler ja té la boleta a la mànega i ens fa creure que està en un dels gots. I no tenim cap altra eixida, perquè tant els ajuntaments com els proveïdors necessitem aquesta operació per a continuar funcionant. Alcem un got i estem segurs que hem perdut. Només podem esperar que algú cride: “Aigua, aigua!” i puguem recuperar alguna cosa.