Quim Portet ha estat protagonista del Concert de Tirant de Cançó a Alcoi.
[caption id="attachment_5053" align="alignleft" width="300" caption="Un moment del concert"]
[/caption]
Dues paraules d’aplaudiment recomanat. Llibertat, perquè es una paraula que “sempre s’aplaudeix quan el que canta és un cantautor”. Sabadell “perquè és una ciutat civilitzada com aquesta, on es juga al hoquei sobre patins i això només ha passat a alguns indrets del món”.
Moltes cançons ben boniques, quasi totes d’amor, que ha tocat “un conjunt més que acceptable”, format per Jordi Busquets a la guitarra, Xarlie Oliver a la bateria i, des de fa 30 anys, Antonio Fidel al baix.
Quim Portet fa en el seu concert un recorregut per 15 anys de música en solitari caminant amb cançons com Paissatge amb anxova, La terra és plana, El meu hàmster va anar a Cuba, Progresso Adequadament, l’homenatge al filòsof i humorista Francesc Pujols o Massa, amb la que va enviar un record al seu company de tants anys en El Último de la Fila, Manolo García, “un altre wapo”.
Al final, l’avís de què se’n anaven per a tornar, com de costum, una crida per què s’utilitze el sentit comú i puga vindre a actuar més pels territoris que compartim llengua, un “moltíssimes gràcies i molt bona nit” i copa de cava compartida amb el públic en el vestíbul del Teatre Principal.
Veiem un fragment del concert i l’entrevista.
El concert
La entrevista
[/caption]
Dues paraules d’aplaudiment recomanat. Llibertat, perquè es una paraula que “sempre s’aplaudeix quan el que canta és un cantautor”. Sabadell “perquè és una ciutat civilitzada com aquesta, on es juga al hoquei sobre patins i això només ha passat a alguns indrets del món”.
Moltes cançons ben boniques, quasi totes d’amor, que ha tocat “un conjunt més que acceptable”, format per Jordi Busquets a la guitarra, Xarlie Oliver a la bateria i, des de fa 30 anys, Antonio Fidel al baix.
Quim Portet fa en el seu concert un recorregut per 15 anys de música en solitari caminant amb cançons com Paissatge amb anxova, La terra és plana, El meu hàmster va anar a Cuba, Progresso Adequadament, l’homenatge al filòsof i humorista Francesc Pujols o Massa, amb la que va enviar un record al seu company de tants anys en El Último de la Fila, Manolo García, “un altre wapo”.
Al final, l’avís de què se’n anaven per a tornar, com de costum, una crida per què s’utilitze el sentit comú i puga vindre a actuar més pels territoris que compartim llengua, un “moltíssimes gràcies i molt bona nit” i copa de cava compartida amb el públic en el vestíbul del Teatre Principal.
Veiem un fragment del concert i l’entrevista.
El concert
La entrevista





















Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de Página66.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.9