El capità Cristià ha encapçalat amb els Maseros les tropes cristianes. (vídeo i fotos)
L’espectacle ha agafat forma aquest dissabte 12 de maig amb la posada en escena de l’Entrada dels Cristians. Quan al campanar de l’esglèsia han tocat les cinc de la vesprada les marxes cristianes han començat a fer ressò als carrers de Muro. Ha estat el símptoma de l’inici de la festa, de l’inici del color, de la màgia, de l’emoció, de l’alegria,... Ha estat el moment esperat per molts festers i festeres, i per molts murers i mureres.
De la mà de la filà Maseros qui ha ostentat aquest any la capitania en la persona de José María Jover Pastor, ha començat l’Entrada de les hosts del bàndol de la creu. El ritme de la percussió ha marcat l’inici del boato del capità. L’acompanyament musical ha estat un dels seus punts forts. Amb una temàtica clarament diferenciada al voltant del vi, no ha pogut faltar una clara referència al Déu grec Baco. Déu no sols del vi, també patró de l’agricultura, a més d’inspirador de la bogeria i el èxtasis com a mètode per oblidar la preocupació.
Un poc d’aquesta mena s’ha presentat aquest boato, amb la cultura del vi present en diferents formes i colors, com ara les gerres que feien servir vi al públic assistent. Una festa, un èxtasis on també han tingut lloc personatges de la mitologia grega com ara els sàtirs o les ninfes. Uns personatges que han tret el misticisme amb el fum, la llum i el soroll amb l’ús del tradicional correfoc.
Tot seguit la primera esquadra de la vesprada, la ‘Xolgori’ ha despertat els aplaudiments del públic per l’originalitat d’un vestit on han destacat el color morat com acompanyament a un tradicional vestit de la dona al camp. Totes han portat com a complement un botí de vi. L’eura ha estat molt present com a la vegetació per excel•lència de la mitologia grega.
Tant es així que el ballet de xiquetes que ha precedit a l’esquadra ‘El Garbell’ ha estat escenificat amb aquesta fulla. Una esquadra on s’ha posat valor als signes d’identitat de la filà Maseros amb el tradicional mantó rallat. El granat i el verd de la fulla del raïm han estat les notes de color del ballet que ha fet ballar el gra de raïm pels carrers de la Vila. A l’esquadra ‘Eivissa’ han aparegut els senyors de la guerra, amb una aguerrida vestimenta on s’ha fet honor a l’ofici de l’albarder.
Protectors del regne, han precedit al sèquit de la favorita. Els colors del terra, el marró i el ocre han dibuixat a través d’un ballet, el difícil camí pel qual han de passar les tropes cristianes per aconseguir les seues conquestes. Un camí al que també té que fer front la favorita del capità. Les filles de José María al capdamunt d’una carrossa han lluït uns vestits senzills amb ornaments daurats amb un estil propi de la cultura romana de l’època. Junt a elles la seua dona qui, amb un vestit propi d’una deesa grega, blanc immaculat ,no ha parat d’agrair molt emocionada els aplaudiments del públic.
Tot seguit, l’esquadra ‘Infusió’ ha posat el to més salvatge, més caníbal.
'LA CORONACIÓN DEL CID', L'OBRA MUSICAL QUE HA ACOMPANYAT AL CAPITÀ
Un ballet simulant l’eura ‘creixent’ al pas del temps ha donat la benvinguda al capità, que sota una gran premsa de vi ha lluït un vestit molt senzill al temps que senyorial amb el granat com a color de referència acompanyat per ornaments daurats. El muntatge musical preparat pel prestigiós músic Joan Iborra, amic del Capità, anomenat ‘La coronación del Cid' l’ha acompanyat.
Si el vi ha estat la temàtica principal d’aquest càrrec, també ho ha estat a l’esquadra ‘El Cuc’, amb la presència de la fulla de la vinya. Amb l’esquadra de la filà Maseros ha donat fi el pas de les hosts del capità. Aproximadament un miler de persones han estat partícips.
L’Entrada de les hosts de la creu ha prosseguit amb l’aparició dels Templaris, Arquers, Pirates, qui han posat en escena l’esquadra ‘Rojos’, i la filà de la Mare de Déu, on també s’ha pogut veure l’esquadra ‘Aberrontxo’.
La filà Contrabando, la filà de l’Abanderat Manuel Lindón ha estat l’encarregada com bé marca la tradició de tancar el pas del bàndol de la creu. Ha estat per tant un seguici bandoler, amb un clar toc andalús i contrabandista propi d’aquesta filà. Especialment aquest seny distintiu és el que ha conquistat el cor del públic.
Els tradicionals carros tirats per cavalls, l’ús de la rosa roja com element distintiu, els colorits vestits andalusos i l’elegància personificada han estat, com no hi podia ser d’altra manera, la temàtica d’aquest boato. El teatre Masmorra ha posat en escena les dificultats de l’amor entre un moro i una cristiana.
L’esquadra de dones ‘Ja estem ací’ ha estat tota una declaració d’intencions. Amb l’ús mestre de la navalla, i el blanc i el morat posant la nota de color als tradicionals vestits d’andalusa, han marxat pels carrers de Muro despertant els crits d’alegria de la gent. Tot seguit, l’esquadra ‘Jóvens’, encapçalada per un genet que ha fet les delícies dels presents amb les seues arriscades maniobres, ha tret a escena l’elegància i el saber estar que caracteritza aquesta filà.
A continuació el ballet Dones d’Ontinyent ha posat la passió en forma d’una dinàmica coreografia basada en els balls tradicionals castellans.
L'ABANDERAT, UN BANDOLER MÉS
L’esquadra ‘figurins’ i la ‘pantaló estret’ han precedit l’entrada de la carrossa de l’Abanderat. Una carrossa que ha anat acompanyada per un ballet de les dones de la filà i per quatre amazones a lloms dels seus respectius cavalls. Entre elles les filles de Manuel, Silvana i Aida. Al capdamunt del típic amagatall dels bandolers, Manuel i la seua dona Silvana han gaudit amb molta emoció al seu pas per els carrers de Muro.
Ell amb el tradicional vestit de la seua filà portat a l’excelència i ella amb un vestit llarg de color blau turquesa amb figures bordades en negre i la tradicional ‘chaqueteta’ que caracteritza als bandolers.
L’esquadra de la filà ha donat fi a l’Entrada Cristiana de les festes de moros i cristians de Muro de Alcoy 2012.
Vídeo
Fotos
[gallery link="file" order="DESC" columns="4" orderby="title"]
L’espectacle ha agafat forma aquest dissabte 12 de maig amb la posada en escena de l’Entrada dels Cristians. Quan al campanar de l’esglèsia han tocat les cinc de la vesprada les marxes cristianes han començat a fer ressò als carrers de Muro. Ha estat el símptoma de l’inici de la festa, de l’inici del color, de la màgia, de l’emoció, de l’alegria,... Ha estat el moment esperat per molts festers i festeres, i per molts murers i mureres.
De la mà de la filà Maseros qui ha ostentat aquest any la capitania en la persona de José María Jover Pastor, ha començat l’Entrada de les hosts del bàndol de la creu. El ritme de la percussió ha marcat l’inici del boato del capità. L’acompanyament musical ha estat un dels seus punts forts. Amb una temàtica clarament diferenciada al voltant del vi, no ha pogut faltar una clara referència al Déu grec Baco. Déu no sols del vi, també patró de l’agricultura, a més d’inspirador de la bogeria i el èxtasis com a mètode per oblidar la preocupació.
Un poc d’aquesta mena s’ha presentat aquest boato, amb la cultura del vi present en diferents formes i colors, com ara les gerres que feien servir vi al públic assistent. Una festa, un èxtasis on també han tingut lloc personatges de la mitologia grega com ara els sàtirs o les ninfes. Uns personatges que han tret el misticisme amb el fum, la llum i el soroll amb l’ús del tradicional correfoc.
Tot seguit la primera esquadra de la vesprada, la ‘Xolgori’ ha despertat els aplaudiments del públic per l’originalitat d’un vestit on han destacat el color morat com acompanyament a un tradicional vestit de la dona al camp. Totes han portat com a complement un botí de vi. L’eura ha estat molt present com a la vegetació per excel•lència de la mitologia grega.
Tant es així que el ballet de xiquetes que ha precedit a l’esquadra ‘El Garbell’ ha estat escenificat amb aquesta fulla. Una esquadra on s’ha posat valor als signes d’identitat de la filà Maseros amb el tradicional mantó rallat. El granat i el verd de la fulla del raïm han estat les notes de color del ballet que ha fet ballar el gra de raïm pels carrers de la Vila. A l’esquadra ‘Eivissa’ han aparegut els senyors de la guerra, amb una aguerrida vestimenta on s’ha fet honor a l’ofici de l’albarder.
Protectors del regne, han precedit al sèquit de la favorita. Els colors del terra, el marró i el ocre han dibuixat a través d’un ballet, el difícil camí pel qual han de passar les tropes cristianes per aconseguir les seues conquestes. Un camí al que també té que fer front la favorita del capità. Les filles de José María al capdamunt d’una carrossa han lluït uns vestits senzills amb ornaments daurats amb un estil propi de la cultura romana de l’època. Junt a elles la seua dona qui, amb un vestit propi d’una deesa grega, blanc immaculat ,no ha parat d’agrair molt emocionada els aplaudiments del públic.
Tot seguit, l’esquadra ‘Infusió’ ha posat el to més salvatge, més caníbal.
'LA CORONACIÓN DEL CID', L'OBRA MUSICAL QUE HA ACOMPANYAT AL CAPITÀ
Un ballet simulant l’eura ‘creixent’ al pas del temps ha donat la benvinguda al capità, que sota una gran premsa de vi ha lluït un vestit molt senzill al temps que senyorial amb el granat com a color de referència acompanyat per ornaments daurats. El muntatge musical preparat pel prestigiós músic Joan Iborra, amic del Capità, anomenat ‘La coronación del Cid' l’ha acompanyat.
Si el vi ha estat la temàtica principal d’aquest càrrec, també ho ha estat a l’esquadra ‘El Cuc’, amb la presència de la fulla de la vinya. Amb l’esquadra de la filà Maseros ha donat fi el pas de les hosts del capità. Aproximadament un miler de persones han estat partícips.
L’Entrada de les hosts de la creu ha prosseguit amb l’aparició dels Templaris, Arquers, Pirates, qui han posat en escena l’esquadra ‘Rojos’, i la filà de la Mare de Déu, on també s’ha pogut veure l’esquadra ‘Aberrontxo’.
La filà Contrabando, la filà de l’Abanderat Manuel Lindón ha estat l’encarregada com bé marca la tradició de tancar el pas del bàndol de la creu. Ha estat per tant un seguici bandoler, amb un clar toc andalús i contrabandista propi d’aquesta filà. Especialment aquest seny distintiu és el que ha conquistat el cor del públic.
Els tradicionals carros tirats per cavalls, l’ús de la rosa roja com element distintiu, els colorits vestits andalusos i l’elegància personificada han estat, com no hi podia ser d’altra manera, la temàtica d’aquest boato. El teatre Masmorra ha posat en escena les dificultats de l’amor entre un moro i una cristiana.
L’esquadra de dones ‘Ja estem ací’ ha estat tota una declaració d’intencions. Amb l’ús mestre de la navalla, i el blanc i el morat posant la nota de color als tradicionals vestits d’andalusa, han marxat pels carrers de Muro despertant els crits d’alegria de la gent. Tot seguit, l’esquadra ‘Jóvens’, encapçalada per un genet que ha fet les delícies dels presents amb les seues arriscades maniobres, ha tret a escena l’elegància i el saber estar que caracteritza aquesta filà.
A continuació el ballet Dones d’Ontinyent ha posat la passió en forma d’una dinàmica coreografia basada en els balls tradicionals castellans.
L'ABANDERAT, UN BANDOLER MÉS
L’esquadra ‘figurins’ i la ‘pantaló estret’ han precedit l’entrada de la carrossa de l’Abanderat. Una carrossa que ha anat acompanyada per un ballet de les dones de la filà i per quatre amazones a lloms dels seus respectius cavalls. Entre elles les filles de Manuel, Silvana i Aida. Al capdamunt del típic amagatall dels bandolers, Manuel i la seua dona Silvana han gaudit amb molta emoció al seu pas per els carrers de Muro.
Ell amb el tradicional vestit de la seua filà portat a l’excelència i ella amb un vestit llarg de color blau turquesa amb figures bordades en negre i la tradicional ‘chaqueteta’ que caracteritza als bandolers.
L’esquadra de la filà ha donat fi a l’Entrada Cristiana de les festes de moros i cristians de Muro de Alcoy 2012.
Vídeo
Fotos
[gallery link="file" order="DESC" columns="4" orderby="title"]




















Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de Página66.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.216