Eurovegas a Alcoi, les olives-peladilla i la legionel·la peguen la volta als ponts. “Tot lo bo s’acaba, va dir Sedano ara fa poc més d’un any” ha conclós el presentador dels monòlegs, Carles Esteve, qui ha aprofitat per a assegurar que no te intenció de deixar-se ni teatre ni política, quan estaven a punt d’apagar-se les llums d’aquesta edició dels monòlegs de l’alcoiania. Pepa Miralles, Francesc Bravo i Ana Sandoval han representat els textos de Ramón Climent, Cristina Gómez i la mateixa Sandoval. El primer d’aquest trio ‘re-quadrat’ amb el del presentador en una de les seues intervencions, ha estat Francesc Bravo. Amb text de Cristina Gómez, Bravo ha volgut aportar idees i solucions per al municipi en forma de infraestructures, principalment. L’Eurovegas, l’aeroport de Castelló traslladat a la Rosaleda o un Guardiola fitxat per l’Alcoyano han sigut alguns dels seus arguments. De manera divertida s’ha arribat a desdoblar en una dona de la ‘tipiquinia’ més alcoiana, rància i tradicional, amb moments especials com el de l’adaptació a la terreta del complex de joc i vici i les seues connotacions lingüístiques i de normalització cultural. El segon torn se l’ha agafat per la mà Carles Esteve, que per això ha estat un brillant presentador d’aquestes gales. Esteve, qui ha ha parlat d’urbanisme. Urbanisme del real amb reflexions sobre el significat literal de pegar la volta als ponts, el nomenclàtor, el costum de utilitzar al·locucions tan singulars com allò de ‘muntar cap amunt’ o la necessitat de dedicar-li a Garson un carrer per a poder-li també posar en una via el nom d’Ovidi Montllor. Una moderna, fresca i divertida Ana Sandoval ha pres el torn a continuació. L’oliva-peladilla o una innovadora línia eròtica alcoiana en la que la pólvora, el trabuc i fins i tot l’himne de festes te la seua adaptació han estat algunes de les peripèries que Sandoval ha contat com a formes de guanyar-se la vida després de molts esforços per a acabar els estudis. Amb una alegria contagiosa, Ana Sandoval ha relatat treballs ‘de majoral’ delegats, com pintar les ungles als bous que tiren al Sant Jordi en la processó i ha desvelat un singular mètode d’enfrontar-se a una entrevista de treball. I la última, la legionel·la. Legionel·la Matarredona Carbonell ‘Legi’, el personatge que ha utilitzat Ramón Climent per a que l’actriu Pepa Miralles faça un recorregut per les erràtiques causes i conseqüències del bacteri maldit que ens ha perseguit en aquests anys des de la dutxa als llavacotxes.. El cloro i els seus efectes desinfectants, l’origen del tan peculiar nom, la crisi i un ben portat reconeixement al retirat Lorenzo Rubio “l’Iñaki Gabilondo d’Alcoi” han compartit humor amb, com no, el rei negre i la seua ubicació, les filaes que no fien, el montepio i el Monte de Piedad fins arribar al Sabadell o a Eurovegas en... Serelles.