Francesc Gisbert, escriptor. Recordem que és 9 d’octubre. L’aniversari del dia en què, oficialment, vam nàixer com a poble, com a valencians, veïns d’una terra, germans d’una identitat. Evoquem el nom de Jaume I, aquella data de 1238. I rememoren el sentit de les quatre barres en la Senyera Gran de Sant Jordi, l’estendard de la ciutat d’Alcoi. No oblidem que som un poble d’una llarga història, per on han passat ibers, romans, àrabs i cristians. No reneguem de la nostra història, pensant que serem millors i més moderns. Sense valorar el passat, sense saber qui som i d’on venim, no construirem cap futur perdurable, no encertarem el nostre destí encomiable. Sentiu-vos afortunats, de conviure entre diverses llengües, perquè les llengües són un instrument per comunicar-nos, no per dividir-nos. I aprofiteu l’oportunitat per conéixer-les i usar-les, sense pors ni prejudicis, ja que tota llengua i tota cultura ens fa més savis i més rics. No deixeu que la nostra llengua mil•lenària perda força, perquè és la llengua en què han parlat tantes generacions d’alcoians i de valencians que ens han precedit. La llengua que hem de conservar i compartir, per continuar sent, per continuar sentint-nos, alcoians i valencians. Després de recordar qui som, i d’on venim, pregunteu-vos: Què voleu? Volem un Alcoi i un País Valencià on la prioritat siga el benestar de les persones. Volem una educació de qualitat, lliure i democràtica, a l’abast de tots, pobres i rics. Volem una sanitat pública i universal, on t’atenguen sense preguntar-te, primer, si podràs pagar el tractament. Volem solidaritat amb les persones dependents, ja siguen grans o amb discapacitats, perquè elles formem part de nosaltres, i nosaltres podem ser una d’elles. Volem una democràcia participativa i representativa, on les lleis estiguen al servei del poble, i no el poble al servei de les lleis. Volem un país on el treball siga un dret, no un luxe, i on les condicions laborals siguen dignes, no una explotació contínua. Volem que la joventut puga estudiar si té gust, i després, trobe treball, sense haver d’anar-se’n a l’estranger, com fa cinquanta anys. Volem un món solidari, entre països i persones, que deixe enrere les discriminacions per sexe, raça o pensament. Un món que valore totes les persones amb la dignitat compartida pels éssers humans. Volem, en definitiva, una societat que avance, que progresse, que millore, no una societat que recule en benestar, que retrocedisca en drets socials, que empitjore en la forma de vida. 9 d’octubre. Data per a recordar el que som. Data per a reivindicar el que volem ser. Joan Fuster va escriure, ara fa 50 anys, en Nosaltres els valencians: “Els valencians hem de defensar-nos com a poble”. Perquè si no ho fem nosaltres, qui ho farà? I l’Ovidi Monllor, que enguany hauria complit setanta anys, cantava: “Poble d’història d’homes que han volgut llibertat; Poble tossut i obert, carrascós, clevillat… Un poble que l’ofeguen i que no mataran: El meu poble, Alcoi”. L’Alcoi que descrivien els poetes Joan Valls, Adrián Miró i Vicent Andrés Estellés, l’Alcoi de barrancs i costeres, de festes i lluites, de petrolis i d’associacions, l’Alcoi de la Font Roja i de la Mariola de tots, sabrà trobar el seu camí, el camí per continuar avant, el camí per per oferir un futur a tots els alcoians. L’Alcoi de tantes persones anònimes que l’han fet gran, vingudes de tants llocs diferents. L’Alcoi dels obrers i dels empresaris, dels tallers i de les indústries, dels botiguers i dels comerciants, de tants oficis i tantíssimes professions. El nostre Alcoi, el nostre 9 d’octubre. Perquè hem sigut, perquè som, perquè serem… alcoians i valencians. Visca el 9 d’Octubre! Visca el País Valencià! Visca Alcoi!