El la última jornada també s’ha representat A prop. La XXII Mostra de Teatre ha finalitzat amb dues representacions teatrals poc després de que es llegiren les conclusions del Congrés Valencià d’Arts Escèniques, que s’ha celebrat a Alcoi de manera simultània. ‘A Prop’, l’obra de Marc Artigau, que han interpretat Josep Manel Casany i Ferran Gadea i ‘Bankabaret’ de La Dependent ha estat les últimes propostes presentades a programadors, congressistes i públic. Han estat tres dies de teatre en una Mostra marcada per la crisi i les conseqüències en el món de la cultura, que ha posat en escena huit espectacles.   A PROP [caption id="attachment_64429" align="aligncenter" width="598"] Josep Manel casany i Ferran Gadea, en la representació de 'A prop'[/caption] Un escenari que representa un estudi farcit de caixes de mudances amb records és l’únic espai on es desenvolupa una història de solitud, engany i falta de confiança. Un ésser sense més opcions de companyia que la d’un habitant de caixer automàtic al que intentar convertir en tot allò que va suposar un passat millor. La confiança com a fonament de la desconfiança, el desconeixement que tenim dels que ens envolten i la transformació que podem fer en determinades situacions són alguns punts que anem comprovant a mesura que els personatges de Josep Manel Casany i Ferran Gadea van modificant la seua relació.   BANKABARET [caption id="attachment_64430" align="aligncenter" width="598"] Rosanna Espinós, Pep Sellés, Joan Gadea i Pepa Miralles[/caption] La Dependent ha tornat a complir amb el seu costum de presentar una producció durant la Mostra de Teatre d’Alcoi. En aquest cas, després dels tests de Puçol i Massalavés, ‘Bankabaret’ s’ha presentat a casa. L’escenari del Teatre Calderón s’ha convertit durant prop d’una hora i mitja en un espill d’actualitat d’una de les majors paradoxes i injustícies a la que, esperem, mai més s’enfrontarem. Diuen que quan un problema comença a ser argument d’acudits és perquè està en camí de solució. Esperem que així siga amb aquest muntatge de La Dependent. Potser que prendre amb humor les causes i conseqüències d’aquesta crisi siga el primer pas per a finalitzar amb el mal que ens està desfent totes les estructures de vida. L’argument de Ximo Llorens que ha dirigit Pep Cortés converteix  a Joan Gadea, Rosanna Espinós, Pepa Miralles i Pep Sellés en banquers i “pacients” al voltant d’una situació que durant l’obra els il·lusiona amb el cel i els baixa a l’infern. Música, ball i humor amb un frenètic ritme que no deixa de parlar, sense oblidar el somriure, de qüestions tant serioses com els rescats a les entitats financeres, l’enfonsament dels bancs valencians, les retallades i les il·lusions perdudes.