Francesc Agulló Payà, regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi. El passat dissabte ens deixava Alejandro Soler després de patir una dolenta i cruel malaltia. El seu treball artístic ha sigut divers i sempre ha mostrat en la seua obra unes característiques molt peculiars i personals. Les sues aportacions al món de les arts escèniques com escenògraf (destacar entre moltes “Les rondalles” d’Enric Valor a càrrec de la Cassola i “Terentius” amb la participació d’alcoians com Ximo Llorens i el malaurat actor castellonenc Carles Pons); al món del cinema, com “Hèctor” protagonitzada pel seu amic Ovidi Montllor; diverses exposicions individuals i col•lectives amb la seua obra plàstica; escultures murals com la de l’edifici Capitol; la seua tasca en la festa dels moros i cristians (diversitat de boatos, esquadres especials i també vestits oficials femenins d’algunes filaes); el disseny i la realització de la decoració del pub l’Escenari; i també el disseny de portades de llibres i discs com “El temps d’un poble” del cantautor Francesc Moisés, poden ser una mena ràpida de record de la seua extensa obra. La setmana passada en una entrevista radiofònica vaig insistir en la necessitat de tindre a Alcoi una escola de teatre per potenciar la pedrera escènica local. La ciutat ha format talents en els diversos aspectes de l’escenografia: actors i actrius de renom, directors teatrals, tècnics en so i llum, escriptors i, com no, especialistes en vestuari i ambientació. Alejandro representava una part important d’eixa tramoia que envolta el teatre. Una de les proves més evidents la tenim en el betlem de Tirisiti. Ell era el pare del disseny i la realització dels seus decorats, de l’escenari, dels personatges i les titelles de l’actual Tirisiti. Ara, sempre que visitem el Tirisiti, serà precís recordar a Alejandro. Ell era el pare de Tirisiti i com a tal el recordaré sempre. L’última funció de la temporada d’enguany va ser dedicada a ell; fins i tot el torero alcoià, Clásico, li va dedicar el toreig del bou. Vaig poder saludar als actors i actrius de la Dependent que fan possible tots els anys la representació del Tirisiti, moments abans de la última funció, i estaven molt afectats quan acabaven de ser informats de la trista notícia. I ja per acabar aquestes lletres de record a la figura d’Alejandro, vullc manifestar el meu condol i el del govern municipal a la seua familia i amics i amigues. Sempre recordaré a Alejandro com un home compromés, faener i com deia ell mateix en algún catàleg de la seua obra, un home ètic i honest.