Article de Sergi Rodríguez Castelló, del Consell Polític d’EUPV-L’Entesa d’Alcoi. Aquest és l’eslògan de la Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència. Davant les polítiques antisocials del PP, les veus indignades d’aquest col·lectiu ressonen amb tota la força de la raó. Crits que haurien d’irritar l’oïda dels responsables de les retallades fins rebentar-los els timpans, que haurien d’arribar fins el fons de les seues consciències per condemnar-los al mateix sofriment i amargura que aquestes famílies estan passant. El model social que pretén el PP és, clarament, el de la barbàrie. La persona no es valora pel fet de ser persona, sinó pel fet de si “suma” o “resta” en la seua lògica “comptable”. Els defensors de la lògica del capital, no són el suficientment sensibles per sentir i apreciar el que pot aportar, i de fet aporta, una persona que amb allò que ens han titllat com a “discapacitat” fa que els seus, i els que tenim com a principi altres valors, ens pugam sentir orgullosos d’apreciar la diferència i entendre que aquesta és la prova que fa que una societat siga culta i rica o ignorant i mesquina. La Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència és un exemple de coratge. Plens de raons, assabentats dels drets que reclamen, son un exemple que hauria de remoure, també, la consciència de tota la societat. “Tots podem ser dependents”. Amb aquesta frase, repetida en la concentració del darrer dissabte, ens recorden que en qualsevol moment qualsevol de nosaltres, o dels nostres, podem veure’ns en la necessitat de dependre dels altres. No volen caritat, ni donar pena, ni consol espiritual, volen el que per llei es pertoca, el que per justícia els correspon, el que seria normal en una societat avançada i moderna: que no hi haguera cap dels seus membres sense l’atenció necessària per poder viure dignament i poder superar les dificultats a les que la seua dependència els obliga. I ho volen per a tots. No soles per als que la necessiten ara, sinó per als que la poden necessitar en el futur. Defensen, doncs, allò tan bàsic i elemental com la solidaritat d’una societat que no pot permetre que els seus pilars de benestar, construïts a base d’esforç i avanç social, resten ruïnes d’una antiga civilització. L’avanç aconseguit amb la promulgació de la Llei de la Dependència, gràcies a la lluita d’aquests col•lectius, i a les polítiques socials de l’etapa Zapatero, són paper banyat amb el PP en el poder. Tinc al cap, la imatge d’eixos pares i mares que miren als polítics amb els seus nens i familiars dependents i no obtenen resposta. Tinc la imatge d’eixos polítics absents que eviten la mirada mentre retallen sense contemplacions allò que és el més necessari. Els mateixos que fan circular els sobres de la vergonya, que engreixen els comtes als paradisos fiscals i banyen als bancs i als negocis privats amb els diners públics que són els que fan falta per a les necessitats bàsiques de la nostra gent. Gràcies a la gent de la Plataforma per l’exemple que ens donen.