Artícle d'opinió de Marc Pascual Agulló. Per motius treball, porto mitja vida fóra de Cocentaina. Malgrat això i totes les adversitats, em deixe caure pel poble més del que em podria imaginar. Fa un parell de setmanes, sabedor gràcies a les xarxes socials de que Mònica Oltra oferia una xerrada, no vaig poder faltar a aquesta cita amb el poble on he crescut. A la xerrada vaig tindre l'oportunitat d'escoltar a la política amb més seny d'Espanya i com no, pressuposat, del País Valencià. Mònica, com sempre, va parlar alt i clar. Va denunciar la mala gestió del Partit Popular al capdavant de la Generalitat i totes i cada una de les seues corrupteles. A més a més, va contestar les preguntes que formulava la gent. Personalment, tenia ganes d'escoltar paraules clares, nítides i transparents. Tenia ganes d'escoltar a Mònica. Durant l'acte, vaig tindre una grata sorpresa. Al costat de Mònica, junt amb l’antic regidor del Bloc i el nou portaveu de Compromís, hi havia un xic jove. No sabia qui era, el desconeixia totalment. No vaig dubtar en preguntar-li a la xica que estava seguda al meu costat de qui es tractava. Ella em va contestar: "és Jordi Pla, un dels nous." Aleshores el vaig recordar. La veritat és que recentment havia escoltat parlar una miqueta d'ell. Coses de les xarxes socials. Em va sorprendre, i molt, la seua maduresa política malgrat la seua joventut. Va començar la seua intervenció donant les gràcies per l'assistència. Amb un to graciós va dir: "El Teular sols s'ompli quan està ací Xavi Castillo i Mònica Oltra." La gent va riure. Després, més seriós perquè l’ocasió ho demanava, recolzant-se amb uns folis, amb veu alta i una bona i ràpida oratòria, explicà el projecte i les línies a seguir de Compromís a Cocentaina. Mentrestant, Mònica l'observava amb sorpresa i sabedora del seu talent. A hores d’ara, observant el panorama polític local em sorgeix una idea. Pot semblar descabellada, però confie cegament en que no ho és. Veient un Partit Socialista que cada dia que passa perd suport tant a nivell estatal com a nivell local, un Partit Popular que no té capacitat per portar endavant Cocentaina, un Col•lectiu 03820 demagògic i sense propostes clares de futur i una Esquerra Unida envellida i a la que sols li interessa la seua poltrona i poca més, cal un nou rumb en la política local. Compromís no pot permetre's el luxe de no tindre representació al Consistori. Ha d'accedir amb ganes i amb força. Empentat pel suport dels contestans i contestanes. Hi ha un gran repte per davant, i Jordi Pla ha d'assumir-lo. Ha d'assumir-lo per ADN, per renovació política. Per present i per futur. Per coherència. Amb il•lusió, pel present i pel futur, Jordi ha d'encapçalar la llista de Compromís. Ho ha de fer per sentit comú. Un sentit comú d'un projecte que ha de ser elaborat amb treball constant i l'experiència que poden aportar antics regidors nacionalistes. Jordi aporta un nou horitzó al nacionalisme contestà. Una nacionalisme modern, amable i jove. De cara coneguda i bona imatge. Un nacionalisme renovador i amb ganes de ser partícip del futur de Cocentaina. Aporta la imatge d'una esquerra diferent, una esquerra que havia desaparegut a Cocentaina. Així que, amb els peus a terra i amb el cap observant les estreles, Jordi deu d'encapçalar el projecte de Compromís. Ha de ser el candidat d’un projecte novedós, transparent i ple de raons per triomfar a Cocentaina. Però no ho oblideu, el triomf a Cocentaina sorgirà de la seua mà. Un jove amb idees, implicat i partícip. Per tant, s'ha de deixar pas. Hem d’obrir les portes, la ment i el cor. Prepareu la catifa, què l'alcalde ve!