Article d'opinió de Diego Luis Fernández Vilaplana, Coordinador d’Esquerra Unida d’Alcoi. Així ens vol veure la Generalitat. El Partit Popular no pot permetre cap alternativa al País Valencià. Els seus successius triomfs electorals s’han basat en dos premisses. En primer lloc, una maquinària perfectament engreixada per comprar voluntats i procurar-se beneficis, diguem-li Gürtel. I, en segon lloc, un contrincant electoral desorientat, dividit i desacreditat. Des de 1995, i ja han passat 18 anys de malson, els executius de Zaplana, Olivas, Camps i Fabra, s’han acomodat al Palau de la Generalitat sense oposició digna d’aquest nom. Però el cicle polític s’esgota i el PP acumula indignats als carrers al ritme que creix el nombre d’imputats a Les Corts. La credibilitat de la dreta valenciana està sota mínims i les enquestes els pronostiquen una davallada espectacular. Per això, han decidit traure els tancs al carrer. La metàfora bèl•lica no és exagerada, ens esperen dos anys del pitjor joc brut que ens puguem imaginar. I han començat per Alcoi. Ara per ara, el govern d’esquerres és el primer objectiu a destruir. No poden permetre una alternativa creïble i factible a cap ciutat valenciana amb més de 50 mil habitants. La Española els hi ha donat l’excusa perfecta per intervenir. Després del fracàs del golf amb megaurbanització a Xirillent, canalització des de la depuradora fins al no res inclosa, ara tornen a la càrrega amb un altre projecte urbanístic. I dic urbanístic perquè la proposta de l’empresa no inclou cap pla industrial. M’explique, conscients de la inviabilitat de posar fàbriques a La Canal, perquè Confederació Hidrogràfica prohibeix expressament les agroalimentàries, La Española sols pretén, de moment, una requalificació. Una reclassificació i una compra-venda de terrenys que li permetrà al màxim accionista traure 10’7 milions de la societat anònima directament a la seua butxaca. Després, si es trasllada la fàbrica o no és un tema secundari. El resultat serà una descapitalització de la fàbrica que pot posar en perill el seu futur, una requalificació d’uns terrenys que ara per ara no valen res i una porta oberta a futurs ‘pelotazos’ en La Canal. I tot en nom de la creació d’uns llocs de treball que mai no arribaran i amb la Generalitat com a munyidor indispensable amb el consistori com a simple espectador d’un nou ‘estambrerazo’ a la ciutat. Si ho permetem, si des de l’Ajuntament d’Alcoi no oposem resistència a “les tropes nacionals”, la Generalitat, una vegada més, tornarà a abastar els seus últims “objectius militars”.