Article d'opinió de Francesc Callado, Secretari General de la CGT d’Alcoi. Des de la Confederació General del Treball d’Alcoi volem expressar el nostre ferm rebuig cap a l’Acció Territorial Estratègica (ATE) que la Generalitat Valenciana ha anunciat que es durà a terme als terrenys de la Canal sota el projecte del Parc Comarcal Alcoinnova. Posem completament en dubte la viabilitat d’aquest projecte industrial i empresarial. Encara que s’ha fet bandera del ‘vessament 0’ i del compliment estricte de mesures correctores per a que aquest no tinga incidència al medi ambient, queda més que patent que aquest atempta clarament contra la sostenibilitat de l’emplaçament que l’ha d’acollir. Per tots és sabut que es troba perímetre de protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, establert pel PORN (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals) i també del de l’aqüífer del Molinar. No està de més, recordar que per aquesta circumstància nombrosos informes i estudis realitzats per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i tècnics d’altres organismes experts, han determinat que no es pot dur a terme cap activitat industrial en aquesta zona. Davant açò ens plantegem: Per què després de tanta documentació que desacredita oficialment aquesta acció segueix plantejant-se i, és més, ara va a fer-se efectiva després de més de 15 anys de debat? La resposta no la trobem a cap altre lloc que no siga l’especulació. L’especulació urbanística moguda pel Grupo La Española i pels seus interessos particulars vistos amb molt bons ulls per l’Administració autonòmica. Han intentat desviar l’atenció d’aquest punt clau al•ludint a necessitats apremiants d’unir a totes les empreses del Grupo La Española de l’Alcoià-Comtat en un mateix lloc i la limitació de creixement i problemes logístics que provoquen les seues instal•lacions al casc urbà. No dubtem d’aquestos raonaments, a més, estem completament d’acord en que unes instal•lacions productives d’eixes característiques han d’estar fora del casc urbà pel perill i la constant contaminació que generen. Ara bé, el procediment de consecució dels seus objectius no està sent gens clar. Com sent el Grupo La Española conscient i sabedor de tots els perills que se’n deriven de la seua voluntat d’ubicació a la Canal, els ignora completament i no accepta altres alternatives? Les hi ha: la partida de Pagos, la zona del Clérigo, el polígon de la Mancomunitat i la reutilització d’instal•lacions amb dimensions òptimes d’altres empreses que han cessat la seua activitat. Totes elles desestimades d’entrada i gens contemplades. Això sí, han considerat més oportú seguir el camí de la manipulació de les circumstàncies socioeconòmiques actuals per aconseguir els seus objectius. Parlem de l’amenaça d’endur-se tota la producció a Sevilla, fent així que es pergueren tots els llocs de feina amb els que es compta a Alcoi i les comarques. D’altra banda, també la promesa, ràpidament desacreditada, dels 2.000 llocs de feina que s’aconseguirien en el cas de l’aplicació efectiva de l’ATE a la Canal. Fent la Generalitat Valenciana, de la voluntat irrenunciable d’ubicació del Grupo La Española una Acció Estratègica Territorial, s’ha deixat molt poc marge de maniobra a l’Ajuntament d’Alcoi, rebaixant-lo al paper d’espectador. Així i tot, no considerem que aquesta circumstància siga excusa per a la falta de concreció i d’acció d’alguns grups polítics que formen part del consistori. És completament irresponsable i il•lògica l’actitud d’aplaudiment i aprovació del Partit Popular d’Alcoi quan ells, l’any 1996 estant en l’oposició, van elaborar un informe per iniciativa pròpia en el que ja s’establien totes les prohibicions raonades per a destinar la Canal a ús industrial. D’altra banda, el partit majoritari al Govern municipal, és a dir, el Partit Socialista, no s’ha posicionat clarament davant l’ATE ni ha mostrat la més mínima iniciativa de dur avant accions concretes per a evitar la seua aplicació, encara que siga per altres vies externes a les seues competències governamentals. Sent aquest l’escenari polític local, autonòmic i estant en greu risc el futur d’un element tant bàsic per al desenvolupament d’Alcoi com és l’aïgua, cal unir-nos a la resta de la societat alcoiana que s’ha mostrat enormement contrària a l’ATE de la Canal. Són i som conscients de les conseqüències que aquesta comportaria. El fet de que es contaminara l’aqüífer del Molinar suposaria una catàstrofe de grans magnituds mediambientals, econòmiques i de salut irreparables. Aquest aqüífer abasteix d’aïgua potable a quasi el 60% de la població i indústria d’Alcoi i la seua descontaminació seria impossible.