Article d'opinió de Diego Fernández, coordinador d'EU d'Alcoi. La monarquia espanyola agonitza. La institució medieval que Franco ens va deixa en herència perd adeptes. Ja no enganyen ningú. Els draps bruts de la família reial han deixat de ser secret d’estat. En quatre dècades ha imperat un pacte de silenci entre els grans mitjans per amagar-nos la realitat. Però això, ara per ara, és impossible. Els aprenents goebbelians ja no donen abast per amagar les vergonyes. La xarxa s’encarrega de difondre-les i posar de manifest que el Rei està nu. De Botswana a Suïssa, passant per Nóos, tothom sap quin tipus de persona és el nostre Cap d’Estat. Coneixem la fortuna acumulada pel seu pare a paradisos fiscals. Sabem els negocis dels seu gendre per enriquir-se estafant administracions públiques. Ens hem assabentat, fins i tot, que la infanta Cristina, setena a la línia successòria, també va participar del saqueig. Tot açò, presumptament, per suposat. Com presumpte deu ser també l’assassinat d’elefants, safaris accidentats on gasta 45.000 euros en dos setmanes. I presumpte haurà estat la relació contractual entre l’Estat espanyol i una princesa alemanya que no sabem ben be a que es dedica. Sembla que ens hem convertit en el refugi (i el negoci) de totes les monarquies destronades de l’Europa civilitzada. La inviolabilitat constitucional del rei, una immunitat jurídica indecent, ens impedeix conèixer, i jutjar, fins on arriben les presumpcions. Ni tan sols les llegendes mitològiques que començaren a inventar l’any 81 absoldran aquesta caduca i anacrònica institució. Els cortesans comencen a abandonar el vaixell. Ningú no s’atreveix a lligar el seu destí a una successió més que dubtosa. La República ha deixat de ser la nostàlgia dels vells lluitadors i el somni dels joves revolucionaris per convertir-se en pura necessitat d’higiene democràtica. Cada vegada són més els qui entenem que per deixa de ser súbdits i convertir-nos en ciutadanes i ciutadans amb drets cal ser republicans. Mai ha estat tan encertada com ara la màxima del vell jacobí: “Hem de substituir tots els vicis i ridiculeses de la Monarquia per totes les virtuts i miracles de la República”.