Artícle d'opinió de Diego Fernández, coordinador d'EU d'Alcoi. La Generalitat Valenciana manté un deute amb les alcoianes i alcoians de 8’3 milions d’euros, diners que deu a l’Ajuntament d’Alcoi i que ixen de la butxaca de tota la ciutadania. Hi ha més, recentment s’anuncia l’acomiadament de vuit mestres i dos unitats educatives a l’educació infantil i primària pública de la ciutat. Els dependents continuen, desesperadament, reclamant els seus diners, que els corresponen per llei i el PP es nega a entregar. Els jutjats ens han costat, a tots els qui paguem impostos, 3’5 milions d’euros, deute que la Conselleria de Castellano no reconeix. Al Calderón es van soterrar més de quatre milions de sobre costos i, fins i tot, segons els tècnics municipals, 1’2 milions en obres no executades. El maig de 2011, quan la dreta perd el poder a la ciutat, els calaixos del consistori estaven a rebentar de factures no pagades ni consignades. I el nostre territori... ferit de mort a Serelles, aquell cementiri de ciment que ens costarà una pila de diners arreglar. I la Rosaleda, on la justícia ens obliga a pagar els diners que no tenim per arreglar una nova malifeta de mal gust. I la conducció d’aigua des dels Algars a Batoi per regar un camp de golf impossible. I el Bulevard. I l’Estambrera. I, ara, per fi, també, l’Aqüífer del Molinar. Què li hem fet les alcoianes i els alcoians al PP per rebre aquest càstig? Volem una ciutat industrial, per suposat. Esquerra Unida sempre ha estat del costat dels treballadors i de les treballadores. Dels 8.500 aturats que les polítiques neoliberals del tàndem Rajoy-Merkel han enviat a l’ostracisme. Dels 4.300 alcoians que no reben prestacions. I necessitem crear nous llocs de treball, amb drets i de qualitat. Per això recolzem el trasllat de la Española, per a que puga créixer, i la creació de nous espais industrials... a Pagos i al Polígon Comarcal, als espais buits que tenim als actuals polígons. Però a La Canal no es pot construir, no pot haver indústria, perquè si posem en perill l’aqüífer, posem en perill la vida d’aquesta ciutat. Nosaltres no estem disposats a permetre que els nostres fills hagen d’emprar aigua d’ampolla per beure, dutxar-se o cuinar, com està passant a Alzira, per no anar més lluny. Però la Generalitat i el Partit Popular, i alguns propietaris de terrenys no urbanitzable, d’això no en volen sentir parlar. Es tracta de traure beneficis econòmics, un darrere de l’altre, primer a aquesta banda de l’autovia, després als terrenys que llinden. Després a l’altre costat de l’autovia i més enllà. Amb Serelles ja en hem tingut prou, ja sabem com d’exquisites són les intervencions munyides per la dreta. No. No volem que un hotel de luxe destrosse el cor de la Font Roja, no volem indústries contaminants damunt dels aqüífers, ni urbanitzacions fantasmes ni camps de golf al parc de la Mariola. Volem una economia productiva, al servei de les persones i no dels comptes bancaris a Suïssa. Per això, des d’EU creiem que el requeriment de l’Ajuntament per participar de l’ordenament de la Española és el primer pas per canviar la ubicació del projecte. Direm sí, per suposat, a noves inversions, a la creació d’un parc tecnològic, a Pagos (ho torne a dir) o al polígon comarcal. Tan difícil és d’entendre? Es construirà, per suposat, on puga ser, no on hi haja més diners a guanyar. Perquè primer són les persones i després els negocis. I Alcoi té passat i present perquè tenim aigua i tendrà futur si sabem conservar-la.