Article d'opinió de Manolo Gomicia, regidor de d’Empresa, Formació i Innovació. He esperat a escriure aquest article a que deixaren de bufar els vendavals de “dimes i diretes” que s’han produït durant les anteriors setmanes al voltant de la creació del Consell Econòmic i Social de la ciutat anomenat CES_Alcoi. Abans que res voldria agrair amb aquest escrit la enorme implicació que he tingut per part de les associacions empresarials i socials, sense els qui amb la seva convicció, segurament no haguera eixit aquest projecte endavant. Dit això, cal diferenciar dues postures oposades en el procés de consens, creació i aprovació del CES. Per una part tenim un col•lectiu de la ciutat, normalment abanderat per algun o varis mitjans de comunicació, que normalment estan en contra de tot i són els primers en queixar-se de lo mal que estem i de la ineptitud del Govern o dels polítics en general. Per un altra part tenim als representants dels partits polítics en l’oposició que, normalment, també estan en la mateixa cançó del “no” per sistema i que de vegades interessaria que tingueren un poc mes d’amplitud de mires, ja que els ciutadans de peu ni entenem, ni tenim perquè entendre aquest joc. Com a resultat de les dues versions obtenim el mateix resultat i és la del poc que ajuden a que esta tire cap endavant. Es necessari que Alcoi, d’una vegada per totes, parle, discrepe, propose i fins i tot evolucione. Amb un organisme com el CES_Alcoi, almenys en l’aspecte econòmic ho tindrem. Fa unes setmanes vaig tindre el plaer de portar a l’Àgora a Isra García i l’equip de persones que l’integra. Cap al final de la sessió va dir dues frases que em van encantar. Una fou “demà el que parlem ací o les coses importants no eixiran en el mitjans de comunicacions tradicionals” i l’altra “no cal fer-li cas a la gent que diu que no. No aporta res”. Categòric i brillant. Aquestes frases poden assumir-ne perfectament en tot el procés de creació del CES. El CES_Alcoi ha sigut desdenyat, criticat, vilipendiat per una part dels mitjans de comunicació i dels representants de la corporació municipal. Però m’agradaria que quedara una cosa ben clara; aquest projecte ha estat impulsat per la societat civil. Si funciona o no, serà culpa de tots encara que el govern tindrà la màxima responsabilitat. En aquest cas, tal i com va dir Isra, no necessitem a la gent que diu que no per sistema, que no aporta res a la nostra societat i menys a la economia. La economia nacional i també la local té la necessitat de re-inventar-se, créixer i trobar el seu joc al nostre país. I el CES pot ajudar al canvi. El CES no sabem si contribuirà a la millora d’Alcoi. Però el que està clar és que si no s’intenta, segur que no millora res. Com qualsevol organisme tindrà que dotar-se d’un mecanisme d’avaluació i de funcionament sobretot per que siga pràctic i útil a Alcoi en el mateix moment que es constitueis-ca. El Govern presentarà aquestes dues ferramentes de gestió i en el temps que es considere informarà a la ciutadania de les seves progressions i les seves gestions. De tota manera esperem, des de el Govern, que aquest hagi sigut un malentès i d’ara en endavant les coses siguen mes fàcils a l’hora de posar en marxa iniciatives polítiques, econòmiques i personals. Tancaré l’article igual que he començat, fent l’agraïment a totes les persones positives de la ciutat: als empresaris, als sindicats i als organismes econòmics. En definitiva a la majoria silenciosa que encara pensa que tot és possible, i que dotar-se de ferramentes com el nostre CES_Alcoi potser no siga la “panacea”, però que sens dubte pot ser un bon mecanisme per eixir, abans que altres, de la crisi.