Article d'El MallDes d’ara fins al 2030 hauran passat per Alcoi uns 92.000 habitants. Cada any moren a la ciutat unes 600 persones, i les previsions de creixement del govern local, que fa només uns anys apuntaven a arribar als cent mil habitants, aventuren ara que arribarem a uns 80.000 en dues dècades. És a dir: als 80.000 alcoians que viuran a Alcoi el 2030, se li hauran de sumar els 12.000 més, els que ens hauran deixat, per saber, des d’ara fins a aleshores, quants veïns i veïnes s’hauran beneficiat tots estos anys de viure a la ciutat. Per què fem este càlcul? Molt senzill: només intentem pensar en la gent que es veurà afectada al futur pels problemes que puguen causar els disbarats urbanístics que tracta de portar endavant l’actual govern municipal d’Alcoi. Els efectes de les aberracions que es porten entre mans un grapat de visionaris (els mateixos genis que han promogut la urbanització de Serelles) potser duraran més temps, però de moment calcularem que la cosa es quedarà en dues dècades; després potser hi haurà temps per corregir tot allò que no siga irreversible. Així, tenim que un grapat de senyors amb corbata que han demostrat una vegada rere altra no tindre cap habilitat en la gestió pública (sí en la privada) tindran els nassos d’aprovar un Pla General d’Ordenació Urbana que condicione la vida de 92.000 persones. D’ací a vint anys potser seran més els afectats, perquè caldrà sumar els estudiants que puguen vindre a viure; i si realment creixem en població, encara se suposa que hi haurà més defuncions; i també hi haurà gent que vindrà i s’establirà, i gent que migrarà... Potser, tots junts, superarem els 100.000. Cent mil persones, d’ací a 2030, podran tindre l’orgull d’anomenar-se alcoians i alcoianes. ¿I com podem arribar a dependre 100.000 persones dels designis d’un grup de responsables polítics que només pot traure a relluir mèrits aconseguits per les empreses amigues? Doncs perquè 16.000 persones van votar a la seua llista electoral. Siguem exactes: 16.792 persones van ficar a l’urna la papereta del PP en les darreres eleccions municipals. Són moltes, és cert; són la majoria absoluta que dóna al Partit Popular la supremacia completa en termes polítics alcoians. Però al costat de les 100.000 persones que poden arribar a emprenyar, no són tantes. De fet, si ens parem a pensar, tampoc 17.000 sedanistes són tants per a que el govern alcoià es dedique a prendre decisions unilaterals. Que conste que este article no vol posar en dubte el sistema electoral, ni molt menys el sistema democràtic. Però dins la mateixa democràcia també hauria de tindre cabuda el respecte, la tolerància i la pròpia consciència del bé comú; apel·lant al mateix concepte, el bé per al ‘demos’, per al poble. Per tant el govern local hauria de ser conscient que la seua majoria no deixa de ser minoritària. Hauria de deixar de pensar en majories absolutes, i ser conscient de que 32.000 alcoians cridats a les urnes no el van votar: el doble que els que van votar al PP. Que les seues decisions afectaran a encara més gent, ja que els xiquets i menors d’edat no són cridats a votar, però sí viuen a la ciutat i d’ací al 2030 seran ja adults. I, per damunt de tot, el govern actual d’Alcoi ha de ser conscient que les seues decisions no poden hipotecar tanta gent durant tants anys, sense escoltar ningú més que els constructors i les empreses d’asfalt i formigó. Això és la veritable democràcia: la consciència de que tots formem part del mateix cos cívic, tots hem de viure junts i compartir la ciutat amb molta més gent que ni tan sols coneixem, entre altres coses perquè encara no ha nascut. Democràcia? Potser és que a la gent que hi ha ara al govern local mai li ha interessat la democràcia. Només els interessa com a mitjà per arribar al que realment volen: el poder. No els havia importat quan eren joves, ni els importa ara més que per aconseguir els seus objectius econòmics. Ni els importaria que la democràcia acabara desapareixent, perquè continuarien tenint les de guanyar. El seu respecte cap a l’opinió dels altres evidencia quin és el seu respecte per la democràcia. El Mall