Artícle d'opinió de Jordi Pascual. Aquest estiu aquest mateix mitjà publicava un vídeo d'un veí de la plaça de les Xiques que parlava amb la consellera Bonig de l'ocupació d'algunes cases a prop de la seua llar. Amb una situació insostenible, no dubtava en criticar aquest peculiar veïnat d'una forma un poc desagradable. Ni més ni menys que “són gitanos, mala gent”. En la mateixa línia anava un article d'opinió publicat a El Nostre Periòdic (ara, El Nostre Ciutat) fa aproximadament el mateix temps. De nou, una veïna indignada amb l'ocupació de cases pròximes a la seua. I, de nou, que si són gitanos, equatorians... Aquest cap de setmana El País publicava un interessant reportatge sobre Marine Le Pen. La líder de le Front National francès apareixia com la possible creadora d'un Tea Party europeu. Un hipotètic Tea Party pròxim al xenòfob Ku Klux Klan. Un missatge fàcil: “els estrangers són el principal problema del nostre país”. En la mateixa línia, al Salvados de diumenge apareixia un home criticant els estrangers (“que mai han cotitzat”) de furtar la feina i els serveis als espanyols. En fi, els estrangers o gent d'ètnies minoritàries són el boc expiatori dels problemes actuals. És un discurs senzill i que cala a la societat. Justament per això és perillós. S'entén, òbviament, que en moments de tensió, com el dels veïns de la plaça de les Xiques, es puga recórrer a aquest discurs tan fàcil com hipòcrita. Ara, quan això deixa de ser una relliscada i acaba sent un ideal polític, cal aturar-se i plantejar-se què hi ha al darrere.