Francesc Fuster Moncho, vice-secretari general local del PSPV-PSOE. Quantes vegades hem cantat aquest poema… I ho fem ben orgullosos de pensar que és una lletra nostra, molt nostra, que ens identifica com habitants d’aquesta terra. “Serra de Mariola, a fer floretes si, a fer floretes no”… Hui, 1  de maig de 2010, una vegada més, quan escoltava les veus de joves i majors, de homes i dones, recitant els poemes del nostre estimat i recordat poeta Joan Valls i Jordà, que ens parlen d’amor, i de compromís, amb paraules plenes de perfum dolç, d’agraïment a la vida, que ens parlen de l’amistat, de l’estima al seu poble, a la terra i a les nostres tradicions com una forma d’entendre la vida, no he volgut deixar d’emocionar-me, per la sensibilitat i tendresa de cada un dels versos. Uns poemes nascuts des de l’humiliat i la essència popular, que han estat reconeguts i guardonats per institucions i personalitats de la cultura del País, les hem tingut que escoltar en un racó, ben amagats de tots i de tot, com si fórem tòxics o delinqüents. Al sentiment d’orgull de saber que a Alcoi tenim una enorme herència cultural que ens anima a ser més humans i sensibles amb els demés i el nostre entorn, en venia també un sentiment de ràbia i vergonya, de veure com aquest poble va perdent la memòria, i com volen que caminem cap al futur sense gran part dels valors adquirits en cada moment de la nostra historia. Vergonya dels governants que estan portant aquest poble a la vulgaritat i mediocritat, soterrant una part fonamental de la seua autèntica identitat, amagant “despistant com qui no vol”, paraules, fets i persones. Fa uns quants anys, des de que el Partit Popular va accedir al Govern Municipal, va decidir arraconar a tot allò que fera olor a cultura popular, d’eixa que parla el poble. Es ben cert que no es agrada que parlen de llibertat i de tolerància, d’amistat i de compromís amb els més desafortunats. Joan Valls Jordà parlava d’eixes coses. Sabia que era la vida, la vida dura de la classe treballadora, i clar, com home de trellat i poeta, ho deixava escrit als papers. Per això, per escriure amb gran carrega d’humanitat, per al PP, no hi ha lloc al seu temps. Segur i ho veiem any rere any, que aquest govern vol fer que en la memòria dels alcoians i alcoianes no hi haja lloc per a Joan Valls ni per altres persones com ell, com per exemple, per al nostre també estimat Ovidi Montllor. Tinc clar que mai ens acompanyaran en el seu record, i que no tindran vergonya de cantar “serra de Mariola, a fer floretes si,.....”, però, també tinc clar que sempre hi haurà gent que els portarà a la seua memòria i recitarà els versos als quatre vents per a que xiquets i xiquetes els aprenguen i practiquen la tolerància, l’amor i el compromís en tots els seus actes. Tinc l’esperança de que en un temps no molt llunya, aquests homes i dones alcoianes de cor i fets honrats estiguen al lloc on es mereixen, per a que la seua memòria siga present i futur. Som molts els que estem disposats a fer-ho. Francesc Fuster Moncho