Escriu Borja Jornet, president de les Noves Generacions del PP de Cocentaina, que li dóna vergonya veure la quadribarrada penjada al Castell cada 9 d’Octubre. Com cada any, el jove popular treu pit i presumeix de les senyes d’identitat dels valencians.

La nostra terra té moltes senyes d’identitat: algunes, gastronòmiques com la paella; d’altres de caire religiós com el Misteri d’Elx... La quadribarrada és una de les moltes senyes d’identitat que tenim els valencians. I no per ser un emblema compartit amb altres territoris deixa de ser valencià ni inferior a cap altre símbol nostrat. La quadribarrada és un símbol que hui en dia fins i tot el propi Govern valencià segueix utilitzant. Tant és així que aquest emblema sense blau és el que s’empra en l’escut oficial de la Generalitat Valenciana. També apareix en l’escut del nostre poble i és el que utilitzen infinitat d’associacions culturals i esportives, sindicats, partits polítics... En definitiva és un símbol valencià més, ben arrelat en la nostra societat.

Però si parlem de senyes d’identitat, Borja Jornet i la colla de joves populars haurien de saber que la senya d’identitat més valuosa que tenim els valencians és la nostra llengua, descrita com a pròpia en l’Estatut d’Autonomia valencià. Així doncs, al primer que li haurien de donar lliçons sobre senyes d’identitat és al President –de tots els valencians– Alberto Fabra, que encara no ha complit amb l’obligació moral de ser bilingüe i aprendre valencià.

Per a que la nostra llengua gaudisca de bona salut i tinga assegurada la seua supervivència faria falta aprendre-la des del sistema educatiu. Però tal i com alerta Escola Valenciana, cada anys milers de famílies es queden sense el dret, recollit en l’Estatut, de poder escolaritzar els seus fills en valencià. Els joves de les NNGG s’haurien d’haver pronunciat contra la supressió de línies en valencià de la Consellera María José Català perquè vulnera el dret de milers de valencians, però no consta cap protesta.

Una eina de normalització lingüística força útil era Radio Televisió Valenciana. La nostra televisió pública que s’encarregava de dignificar la llengua i de vertebrar el País. A més, era un perfecte aparador turístic on tots els valencians descobrien que a Cocentaina s’hi celebra una fira increïble i a Alcoi unes espectaculars festes de moros i cristians. Els valencians d’aquesta comarca coneixíem altres festes valencianes com la Muixeranga d’Algemesí o les Falles de València. Des de Zaplana fins Fabra, les sangoneres del PP es van encarregar d’apropiar-se de la televisió –de tots els valencians– i manipular-la en benefici propi, vulnerant, així, el dret a la informació que també recull l’Estatut. I després  d’enfonsar-la econòmicament, la tancaren. El deute, que s’estima d’uns 1.300 milions d’euros, l’haurem de pagar entre tots els valencians, votants i no votants del PP.

Escriu Borja Jornet, que li dóna vergonya veure la quadribarrada penjada al Castell cada 9 d’Octubre. Aquesta afirmació em pareix molt exagerada. Una bandera –ja siga quadribarrada, rojigualda o tricolor– no dóna vergonya. El que li hauria de donar vergonya, al senyor Jornet, és pertànyer al partit de Juan Cotino i haver-se de creuar pel poble amb ciutadans dependents i familiars de dependents. Això sí que és per a que se’t caiga la cara de vergonya. Un simple drap de colors, no.