En plena Mostra de Teatre i dos dies abans de que presente la seua nova obra 'Matant el temps', coneixem al seu protagonista, Joan Gadea. L'actor alcoià porta un quart de segle sobre les taules dels escenaris, al menys de manera professional. Conguem Joan Gadea en aquesta entrevista realitzada en Els Arcs Café.

- Al demanar-me una Coca-Cola em sembla que t’ha recordat al teu passat...Parla’ns dels teus orígens.

Abans de dedicar-me professionalment al teatre, vaig passar per alguns oficis com ajudant en la radio o treballar en la fàbrica de Coca-Cola. Es curiós perquè vaig demanar tres anys d’excedència quan Pep Cortés em va cridar per al seu projecte de rondalles d’Enric Valor. Al passar els vaig dir que ja no tornava i just al poc van tancar la fàbrica ací i van traslladar la producció a Alacant. D’això fa 25 anys.

- Dins de la teua ampla carrera als escenaris, durant vàries temporades has sigut Joaquim Falcó en L’Alqueria Blanca. Al Facebook he trobat fins i tot un grup de fans d’aquest personatge. Potser va ser el moment amb més popularitat de la teua carrera.

Sens dubte. És molt curiós com després d’anar molts anys a alguna població a fer teatre, després de fer L’Alqueria era quan em reconeixien. Aparèixer cada setmana a la llar de casa, fa que et done popularitat. Va ser una experiència molt xula i la llàstima és que no es va saber gestionar el canal autonòmic i va acabar tancant.

- Seguint a la televisió, el participar en sèries tan potents com Cuéntame como pasó, El Comisario, Hospital Central o Manos a la Obra és tota una experiència per tot el que mouen.

Han sigut papers molt xicotets en capítols puntuals, però si es molt curiós veure el funcionament intern d’aquestes sèries de tanta audiència i amb tanta gent. Com a anècdota, dir que hi ha molts moments d’espera, estàs maquillat i estàs esperant a que et toque el teu torn. Altra curiositat és que Imanol Arias em va parèixer molt simpàtic i em recordava d’una volta anterior que havíem coincidit en la sèrie de Severo Ochoa.

- Si passem a la pantalla gran es trobem també produccions de gran envergadura com La gran aventura de Mortadelo y Filemón de Javier Fresser, on si no recorde mal vas fer del botiguer de 13 Rue del Percebe.

- Em vaig divertit molt en aquella experiència. Javier Fresser és una persona genial, que sempre estava improvisant i canviava les escenes i el guió cada dos per tres, segons anava veient el resultat, sobre la marxa.

- També has treballat a les ordres de directors tan importants com Vicente Aranda en Lolita’s Club o Celos, en Antonio Mercero en La hora de los valientes o Josefina Molina en la sèrie per televisió, encara que pareixia cinema, Entre naranjos.

En Vicente Aranda vaig tindre una experiència curiosa, ja que del càsting no vaig eixir gens content i per contra va acabar cridant-me. Era un personatge que tenia poques frases però sí importància en Celos com a ‘noviet’ de María Boto. El de Lolita’s Club va ser més testimonial.

- Al mateix temps sempre has estat vinculat a Alcoi i has aportat el teu treball a produccions de directors alcoians com Octavi Masià amb el curt El vendedor de muertos, premi a la millor interpretació al festival de cinema de Girona; amb Carles Mira a la mítica La portentosa vida del Pare Vicent, o més recentment amb Tirso Calero en Carne cruda.

Alcoi sempre ha sigut molt important per mi. En els últims anys amb la millora de les comunicacions, ha fet molt fàcil treballar a València o Alacant i viure a Alcoi. Ha sigut un plaer treballar per directors alcoians. El curtmetratge de Octavi Masià em va obrir moltes portes.

- Dins del món teatral la teua vinculació amb la Dependent es de molts anys. Recordes quantes obres has interpretat amb aquesta companyia? Desde Bankabaret, la més recent, fins a Les dones de Lockerbie, Una de quatre formatges, Bultaco 74...

El teatre sempre ha estat en la meua vida. Des del col·legi als Salesians, passant per La Cazuela, i els últims anys amb La Dependent. També he fet obres per a Teatres de la Generalitat o altres companyies com Jácara o Pavana. En el teatre, el contacte directe amb el públic és impagable, eixa adrenalina del moment que estàs a l’escenari...

- Si mirem al futur, hi ha algun ‘bolo’ amb Bankabaret, però sobre tot estàs preparant un monòleg per a la Mostra de Teatre. Sé que no podem avançar molta cosa, així i tot...

Fa poc que estem treballant en ell i la intenció es estrenar-lo en la Mostra de Teatre. Com que estaré en solitari a l’escenari, voldria tindre’l molt memoritzat. Sols puc dir que serà una representació amb moltes sorpreses, tot un desafiament per mi.

- Em sembla que el fenomen L’Alqueria Blanca encara no ha mort de tot? Fins i tot podria ressuscitar...

Uns companys de la sèrie estan fent una obra de teatre adaptada amb un parell de decorats i poc pressupost però que està tenint prou ressò. Llàstima que no puguem estar tots. Sí que em van parlar de la possibilitat de fer una pel·lícula de L’Alqueria on sí podríem entrar més dels antics actors, i començar-la per abril, però ja m’han dit que el projecte haurà d’esperar.

- Es curiós també, com en el cas de Bankacabaret que denuncia la situació de crisi, hi ha menys bolos, encara que pareix que la situació de crisi va desapareixent poc a poc...

Molt poc a poc. Sí es cert que Bankabaret és una obra escrita per Ximo Llorens i que denuncia la corrupció d’alguns polítics i empresaris que ens ha portat a aquesta dramàtica situació, de la que pareix que poc a poc estem eixint amb molt d’esforç.