El dia 22 de juliol va fer un any. El maleït reventó de la roda davantera esquerra del camió que conduïa el meu germà Francisco va provocar l'accident que acabà amb la vida de huit persones al saltar la mitjana i col·lisionar de front amb una furgoneta.

La furgoneta i el camió s'incendiaren per la tremenda col·lisió amb el tràgic desenllaç. Vull donar les meues profundes condolències als familiars de eixes pobres perones que moriren, entre les que es trobava algún xiquet.

El meu germà va estar a punt de morir amb ells, però algú que encara no sabem qui és, arriscant la seva vida i de forma totalment anònima i altruista, el va treure de la cabina del camió inconscient, cremant-se, on segur hagués mort si no haguera sigut per ell.

Crec que hi ha algún vídeo on es veu un home que baixa d'una furgoneta i sense dubtar es dirigeix cap al camió i trau al meu germà d'aquell infern on es trobava i el deixa baix uns arbustos apartar de les flames. Tant de bo la vida algún dia  recompense a aquesta pel que va fer. Gràcies infinites en nom meu i de la meva família.

Després d'alguns mesos de recuperació física i psíquica, el meu germà ha tornat a conduir un camió de quasi 20 metres que, igual que molts transportistes, condueix per un sou molt baix i en moltes ocasions sense aire acondicionat ni condicions mínimament acceptables per a un treball de tanta responsabilitat. Però com diu la cançó: “The Show Must Go On”, el show ha de continuar.

Atentament

José Javaloyes Llinares

Petrer, Alacant