Durant la guerra d'Espanya –i sobretot després– desenes de milers de persones van haver d'exiliar-se. Molts van fugir per motius polítics: els haurien empresonat, torturat o executat per progressistes, feministes, valencianistes o simplement demòcrates. Altres van escapar de la falta de llibertat i de la fam que van marcar la postguerra. Molts van trobar la mort pel camí, a causa de la intempèrie, del cansament, o van caure en les mans dels nazis. Els supervivents van refer les seues vides gràcies a països com França, Mèxic, Rússia i altres que amb millor o pitjor voluntat van oferir asil a tanta gent perseguida.

En la llarga nit del nostre poble que va ser la dictadura franquista, el riu de compatriotes que van fugir del totalitarisme i de la pobresa no va parar. Alemanya, Suïssa, novament França i molts altres estats van ser la destinació dels nostres exiliats polítics i emigrants econòmics. Aquestes persones es van integrar en les societats d'acollida, van aprendre llengües, noves maneres de fer les coses. Van ajudar a alçar l'Europa de la postguerra i, quan van tornar a casa, moltes de les coses que havien après van servir per a millorar aquest país.

En l'actualitat, milers de joves valencians fan les maletes cap als països més rics, fugint d'aquesta crisi provocada pels especuladors mundials i agreujada, ací, per les polítiques insensates de la rajola. Les migracions humanes, per raons de tot tipus, són una constant en l'espècie humana. En el segle XXI, la nostra obligació com a societat democràtica és assumir que són una realitat que hem de gestionar de manera ordenada, humanista i solidària. Podem i devem fer les coses bé, en benefici del nostre país i de les persones que necessiten el nostre suport.

La regió de Síria, l'Iraq i Turquia és un mosaic de pobles, llengües i religions, amb conflictes seculars que no s'han resolt com caldria: amb el respecte mutu i unes regles de convivència satisfactòries per a totes les parts. Hem d'exigir als bel·ligerants i a la comunitat internacional que s'aturen les matances, que els culpables responguen davant la llei, que s'hi instauren la democràcia i el respecte als drets humans i dels pobles. Mentrestant, podem fer més: acollir les persones que han hagut de fugir d'una guerra que el nostre país també va viure en carn pròpia.