La participació ciutadana és una concessió que permet a persones que no estan en el govern decidir sobre un tema que és competència d'aquest. I com en tot hi ha nivells; una reunió assembleària sobre el 100% del pressupost seria la forma més pura de participació ciutadana que coneixem, tanmateix, cedir una part a aquesta forma decisòria també implica concedir-nos cert poder sobre l'afer públic. A Cocentaina, com manen els llaços legals, s'ha optat per la segona; en concret sobre 25.000 €.

La qüestió és que cal preguntar-se els problemes que la democràcia representativa comporta i perquè tan poca gent participa en aquests processos. D'igual forma hem d'analitzar que és un sistema representatiu i si aquest és més efectiu que l'assemblearisme per a representar els interessos dels ciutadans sobre el pressupost. Per últim cal preguntar-se si el caràcter democràtic d'una mesura depén de la universalitat del sufragi i no de la participació real en processos excepcionals com el que parlem.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA MITJANÇAT LA REPRESENTATIVITAT LOCAL

El sistema sobre el qual vertebrem el poder es basa en la representativitat. En l'àmbit local diferents partits presenten un programa electoral que han de defendre durant quatre anys. Aquesta manera d'organitzar el poder ens permet governs forts, duradors (però no eterns) i amb una responsabilitat personal sobre la gestió. L'efectivitat del sistema dependrà d'un factor que pot no donar-se; la pluralitat de partits. Cada partit defendrà interessos distints i tindrà la força proporcional que els votants li han concedit a les eleccions a més d'exercir de contrapoder.

A més, la ciutadania té diferents vies comunicatives amb els seus representants; torns oberts al Ple, portes obertes de l'Ajuntament i dels partits, coneixement dels candidats i les candidatures, accés a associacions, llibertat d'opinió, d'associació política... a Espanya, el poder local no es caracteritza per estar lluny del ciutadà. O si, però no per mancança de ferramentes per aproximar-lo. Per tant, és fal·laç parlar que per primera volta hi ha participació ciutadana, més bé, caldria parlar d'altra manera de participació ciutadana.

QUINS PROBLEMES DEDUÏSC DELS “PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS” SENSE MEDIACIÓ REPRESENTATIVA

Un dels principals és que els partits que es presenten a les eleccions tenen menys sobirania sobre el pressupost local. Però el més greu és el de la participació “efectiva” en aquests processos; és lícit que una minoria absolutament irrisòria decidisca sobre 30.000 €? És vàlid l'argument que qualsevol ciutadà podia votar? Per a mi no; processos com aquests són excepcionals i normalment la ciutadania no els coneix perquè el fluxe d'informació que es pot permetre és limitat i jugar amb eixe desconeixement és injust per part dels que si ho poden fer, bé per disponibilitat, proximitat a l'administració pública o afició (a la política). Altre problema que observe és que entenc que la poca participació sobre una quantitat tan desmesurada pot temptar a què associacions i empreses que justifiquen un “bé per al poble” utilitzen aquesta via com a manera de finançament, sense més debat que un vot.

Per últim crec que part dels projectes és veuran beneficiats per comptar amb el suport de minories organitzades; amb tots els meus respectes estic referint-me a la construcció d'un skate-park, que amb la mobilització més o menys massiva d'interessats (poden votar majors de 16 anys) podria anteposar-se a altres propostes d'interés general com l'adequació de la ruta a Sant Cristòfol o el control de la població felina a Cocentaina. La meua opinió és que hauríem de mesurar l'èxtasi amb el qual hem viscut els pressupostos participatius i ser crítics. La democràcia no s'hi ha de reduir a l'acció de votar.
.