Francesc Gisbert és doctor en Filologia i actualment exerceix com a professor de llengua i literatura. És un dels nostres autors més premiats, reconeguts i d'èxit. Al llarg de la seua vida professional ha compatibilitzat les classes i la creació literària amb l’elaboració de material didàctic per a editorials com Bromera, Edelvives i Santillana, com també les col·laboracions periodístiques.

Però pel que és més conegut és per la seua activitat literària, amb vora quaranta títols publicats, i la seua dèria per estimular a la lectura en valencià amb activitats com les rutes literàries o les animacions lectores. Francesc Gisbert (podeu ampliar la informació en www.francescgisbert.com) és autor de novel·les d’èxit, com ara Els lluitadors (ambientada a l'Alcoi de principis del segle XX) i de llibres per a tots els públics, com ara El secret de l'alquimista o La muntanya invisible. La seua última novel·la és Un món de bojos, publicada per Onada edicions, divertida, irònica i imaginativa, amb diversió assegurada.

Esther Vizcarra: Els lluitadors era una novel·la centrada en la República i la guerra civil a Alcoi. Un món de bojos, en canvi, està situat a l’època actual. Un país en plena crisi econòmica, amb tots els vicis de la societat actual: masclisme, corrupció, culte a l’espectacle als mitjans de comunicació, ha sigut un nou repte?

Francesc Gisbert: Un títol pot tindre diverses funcions, pot ser un títol per cridar l'atenció i despertar l'interés, o pot ser un títol simplement descriptiu. En el meu cas, Un món de bojos és un títol que resumeix prou bé el contingut de la novel·la. Perquè és una novel·la que parla més que de bojos, de bogeries, no dels que estan tancats i es tenen el certificat que ho són, sinó dels que van solts. Els protagonistes són unes persones aparentment normals i corrents que tot el món considera uns desgraciats. Però s'uniran en una empresa sorprenent, tots contra el món, per presentar batalla i aconseguir el seu somni, triomfar.

E.V.: Com situes aquesta nova novel·la dins del conjunt de la teva obra? Tens llibres preferits? Aquest és un d’ells?

F.G: Un món de bojos és diferent a la resta que he escrit. Primer perquè té molta mala llet. I segon perquè no té un sol narrador, com en els llibres convencionals. N'hi ha deu narradors, deu personatges, que conten un tros de la història cadascun, en un capítol independent però encadenat a la resta. Un tros amb accions que poden repetir-se, però que es converteixen en diferents pel punt de vista. És per tant una novel·la coral, perquè parla gent diversa.

Quan vaig començar a escriure, em vaig marcar tres objectius. El primer era escriure una novel·la d'humor. L'humor és un gènere literari que està mal vist, pels escriptors importants o d'anomenada. Es considera que una bona història, tant si és de literatura com de cinema, t'ha de d'emocionar, i les grans emocions són les de la tragèdia (el plor, la tensió,  el suspens). Els personatges que apareixen estan descrits de forma caricaturesca, de vegades esperpèntica. Una forma particular de desciure la realitat. Consisteix a exagerar per a obrir els ulls i mostrar més clarament la realitat de les coses i de les persones.

E.V.: ‘Un món de bojos’ és un relat en el qual has experimentat amb l’estructura. Havies fet això altres vegades? Busques diferents estructures cada vegada que et planteges una nova història?

F.G: El segon objectiu de la novel·la era escriure una història urbana i actual. Una crítica que de vegades es fa als narradors, sobretot en valencià, però extensible a altres llengües, és que fugim del temps actual. Com si el narrador se sentira més còmode parlant del passat que del present. I és normal. Quan parles del passat, parles des de la distància, i la distància dóna seguretat, a més d'una ceerta impunitat perquè no se't queixarà ningú. Un món de bojos ocorre a l'actualitat, podria passar ara i ací, a qualsevol ciutat.

Però el gran repte era aplegar una colla de personatges singulars. El gran repte d'una història, des del meu punt de vista, no està solament en crear una trama. Està en crear uns personatges capaços de protagonitzar una trama interessant. Si encertes amb els personatges, l'argument, els episodis, s'enfilaran un rere l'altre i la novel·la tindrà possibilitats d'enganxar. Si l'erres amb els personatges, ja des del començament, pots dir adéu a trobar l'enfilador de la història.

E.V.: Quan es parla de ‘Un món de bojos’ es posa l’accent en el que té de galeria de personatges. Com se’t va acudir això de fer un protagonista de cada personatge? Està relacionat això amb els teus objectius inicials? Aquest relat em recorda aquelles historietes de Ibàñez que es publicaven a un tebeo que es deia Tio Vivo. Rue del Percebe, 13. A cada pis hi vivia un personatge amb una individualitat molt marcada, només que cada ú anava a la seva i aquí uns quants acaben fent front comú. La vida és així?

F.G: Cada capítol va dedicat a un personatge, que conta la seua versió de la història. El primer és "Sandra. La visionària". Sandra és una científica sense faena (cosa gens estranya al país on vivim). S'amaga del passat i sembla que de la seua antiga empresa, perquè es va fugar amb un secret terrible, que pot canviar el món. Una fórmula per a produir un medicament inofensiu que amaga el "secret de la felicitat".

El segon boig de la novel·la és "Jean Chevalier. El faedor d'històries". Chevalier és un dels meus personatges preferits. És el més paregut a un escriptor. És un antic periodista del cor, famós als anys noranta, que s'inventava els guions de les entrevistes i creava les històries més fantàstiques. Però que ha acabat a la presó. I de la presó, el trauran per contribuir a fer realitat el projecte de l'Alta Felicitat.

"Magnòlia Campos. Reina de la Nit", parla d'una presentadora de programes del cor, també en hores baixes, que fitxaran per a promocionar el projecte Alta Felicitat. "Vicenta la Roja", una altra de les preferides pels lectors que m'han comentat la novel·la, és una vídua, que lloga habitacions a emigrants i a deseperats com Sandra, i que té una força i una espenta de remolí, valenta com ella soles i més alterada que una nit de trons. I altres bojos de la història: David Haccker, un pirata informàtic sense feina, solitari; John Adams, executiu d'una multinacional farmacèutica, alarmada per la competència que suposa el projecte Alta Felicitat per a tot el negoci dels antidepressius i medicaments per a malalties fictícies; Alexandre, un actor pobre; Jacinta Supernova, una fadrina amb vel·leitats d'estrella del cor…